En pacients d’edat avançada, la polimedicació (consum continuat de 5 o més medicaments) s’associa a un augment del risc de caiguda, incapacitat i mort. Aquest risc s’afegeix als riscos associats a les patologies per a les quals se suposa que es consumeixen els medicaments.
Es va dissenyar un estudi de cohorts prospectiu per avaluar l’associació entre la polimedicació i les alteracions de la marxa i la discapacitat acompanyant. S’hi van analitzar 249 pacients de 65 anys o més sense patologies prèvies que poguessin afectar la marxa. Un total de 176 (70,6%) consumien a l’inici una mitjana de 9 medicaments. Aquest grup va mostrar un major nombre de caigudes l’any previ. En els cinc anys següents, els paràmetres de marxa van empitjorar amb més rapidesa en aquest grup polimedicat [HR = 4,62 (IC 95%, 1,82-11,73)]. També es va observar una major incidència de fractures en anàlisi ajustats per edat i comorbiditat.
Els resultats de nombrosos estudis indiquen que els pacients que prenen més medicaments tenen més probabilitats de patir caigudes. En un estudi observacional, s’hi va observar que els pacients hospitalitzats de més de 50 anys d’edat que prenien 6 o més medicaments tenien tres vegades més risc de caure que els que en prenien menys.
A l’ hora de plantejar mesures per reduir l’excés de medicació, els pacients polimedicats tenen bona predisposició a disminuir el nombre de medicaments que prenen. Una bona estratègia pot ser començar revisant els fàrmacs amb un major risc de caigudes.
