En pacients d’edat avançada, en la majoria de patologies que cursen amb dolor crònic d’orígen no oncològic, l’efecte beneficiós dels antidepressius no està clar. Aquests són els resultats que es desprenen d’una revisió sistemàtica sobre l’eficàcia i la seguretat dels antidepressius, en comparació amb les alternatives disponibles per al dolor en adults de més de 65 anys.
Es van seleccionar assaigs clínics publicats fins a l’1 de febrer de 2024 de 13 bases de dades. Dos revisors independents van extreure dades sobre les característiques de l’estudi i dels participants, l’eficàcia i els riscos. Les estimacions d’eficàcia es van agrupar mitjançant un model d’efectes aleatoris. La qualitat dels assaigs inclosos es va avaluar mitjançant l’eina Cochrane de risc de biaix.
S’hi van incloure 15 estudis (n = 1.369 participants). Els antidepressius més estudiats van ser la duloxetina i l’amitriptilina. El dolor relacionat amb l’artrosi de genoll va ser el més avaluat seguit de dolor neuropàtic. En general, els estudis van presentar resultats discordants, poc concloents i amb defectes metodològics. En l’artrosi de genoll, els antidepressius no van proporcionar un efecte estadísticament significatiu a curt termini (0-2 setmanes). A mig termini, la duloxetina va mostrar un efecte modest des d’un punt de vista clínic, tot i que estadísticament significatiu. Gairebé en la meitat dels estudis es van notificar un augment de la retirada dels participants del grup de tractament antidepressiu respecte del grup control a causa d’efectes adversos.
En base a aquests resultats, els autors conclouen que per a la majoria de les indicacions de dolor crònic, el conjunt de proves d’eficàcia dels antidepressius pacients d’edats avançades prové principalment d’assaigs amb mides de mostra petita, amb vincles declarats amb la indústria o amb un risc de biaix elevat o poc clar. Aquests aspectes s’uneixen a resultats d’eficàcia poc concloents i riscos no despreciables.
