Els resultats d’alguns estudis han mostrat que les estatines podrien tenir propietats antiinflamatòries, antifibròtiques i antitrombòtiques i, per tant, associar-se a una disminució de la mortalitat en pacients amb destret respiratori i síndrome hiperinflamatòria. Resultats similars s’observarien també en pacients amb COVID19.
En un assaig clínic multicèntric recent es va estudiar l’eficàcia d’atorvastatina 20 mg al dia versus placebo en pacients amb infecció per SARS-Cov2 ingressats en una planta de cures intensives. La variable principal d’eficàcia va ser una combinada de trombosi arterial o venosa, necessitat d’oxigenoteràpia amb membrana extracorpòria, o mortalitat per qualsevol causa als 30 dies de l’aleatorització. Es van incloure 587 pacients; 290 assignats a atorvastatina i 297 a placebo. La mitjana d’edat va ser de 57 anys. Els resultats van mostrar que, el tractament amb atorvastatina no es va associar a una reducció de la variable principal als 30 dies comparat amb placebo (OR=0,84;IC95% 0,58-1,21). Van morir un total de 90 (31%) pacients del grup atorvastatina i 103 (35%) del grup placebo. No es van observar diferències per a la resta de variables.
La importància d’aquest estudi es troba, més enllà de suggerir una manca d’eficàcia de l’atorvastatina, en fer visible aquella recerca amb resultats negatius.
L’any 20215, un butlletí publicava les reflexions d’un dels coautors de la declaració RIAT (Restoring Invisible and Abandoned Trials), una iniciativa que va sorgir arran de l’evidència que alguns assaigs clínics publicats en revistes mèdiques compten amb importants deficiències i també per visibilitzar estudis no publicats pels seus resultats desfavorables.
Les publicacions dels assaigs clínics aleatoritzats a les revistes mèdiques han estat, fins ara, la base de l’evidència científica de medicaments. Durant la darrera dècada, s’acumulen les proves que plantegen que la literatura mèdica està afectada per un biaix de publicació amb evidents implicacions en la fiabilitat de qualsevol decisió basada en aquestes proves.
Per a la gestió del coneixement, depenem de les publicacions mèdiques. Tanmateix, allò que no podem veure, allò que no està publicat, també podria ser rellevant. , Per tant, cal garantir-ne la seva visibilització.
