Els efectes adversos associats a l’ús de medicaments són freqüents i suposen un risc de malaltia important per al pacient i una càrrega per al sistema de salut. Quan un efecte advers produït per un medicament no s’identifica com a tal i es tracta amb un segon medicament, es produeix el que coneixem com a cascada terapèutica. De vegades, el tractament amb el segon fàrmac es fa per evitar l’aparició de l’efecte advers produït pel primer. El darrer número del Butlletí d’informació terapèutica revisa la qüestió, en posa exemples i fa una sèrie de recomanacions per reduir el risc de prescripció en cascada.
Els factors que s’associen a un augment del risc d’efectes adversos i, per tant, d’una cascada terapèutica, inclouen la polimedicació, l’edat avançada, les malalties cròniques o l’ús de fàrmacs considerats de risc elevat; en són exemples, els fàrmacs per al tractament de la demència, els antihipertensius, els opiacis o els AINE. Al mateix temps, les cascades de prescripció són un factor contributiu a la polimedicació. La identificació i la interrupció de les cascades terapèutiques són mesures imprescindibles per millorar la seguretat del pacient.
Reconèixer qualsevol signe o símptoma com a potencialment secundari a un tractament, es considera el primer pas per a la prevenció de les cascades terapèutiques. Altres mesures inclouen una bona anamnesi farmacològica i la valoració, en cada cas, de la relació benefici-risc dels tractaments.
