La llista de medicaments que afecten la funció tiroïdal augmenta. Des de l’alteració dels valors de laboratori fins a alteracions funcionals greus. En molts casos es tracta de productes que es prescriuen sense recepta, però també es poden produir alteracions tiroïdals amb fàrmacs antiarítmics, antineoplàstics, hipoglucemiants, anticossos monoclonals, antiretrovirals, corticoides, etc. Els mecanismes són diversos. En citem alguns exemples:
- alteren el control de l’eix hipotàlem-hipofisari, (Ipilimumab, dexametasona, metformina, octreòtida, etc…)
- disminueixen la producció o alliberació d’hormones tiroïdals (contrasts iodats, liti, amiodarona)
- augmenten la producció d’hormones tiroïdals (amiodarona, contrasts iodats)
- indueixen o agreugen processos autoimmunes (alemtuzumab, antiretrovirals)
- indueixen tiroïditis (nivolumab, sunitinib, IFN-alfa)
- alteren la unió a proteïnes plasmàtiques (raloxifèn, estrògens, 5-FU)
- disminueixen el pas de T4 a T3 (amiodarona, dexametasona, propanolol)
- alteren el metabolisme o l’eliminació (sorafenib, carbamacepina, fenobarbital, colestiramina)
- disminueixen l’absorció (sucralfat, colestiramina, hidròxid d’alumini, carbonat de calci, sulfat de ferro)
Aquesta revisió recent publicada al New England Journal of Medicine ens recorda els diferents mecanismes etiopatogènics, els fàrmacs implicats i altres factors contributius. Prendre consciència d’aquests riscos i de les interaccions potencials permet als metges vigilar-ne els pacients, intervenir-hi quan correspongui i també evitar proves innecessàries i tractament.
