En aquesta entrada d’avui parlem d’una qüestió que és motiu de controvèrsia. Ens referim al tractament hipolipemiant i a la prevenció del risc cardiovascular. Els companys de Navarra acaben de publicar un butlletí amb un títol suggeridor: “Más allà de las estatinas: evidencias de otros hipolipemiantes en pacientes con enfermedad cardiovascular aterosclerótica”. http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/A125141A-65D1-446A-8CFC-A6CD710F6E18/492933/Bit_v32n3.pdf
Les guies de pràctica clínica estableixen uns objectius molt baixos de C-LDL en pacients amb malaltia cardiovascular ateroscleròtica. Les estatines són els medicaments de primera elecció i quan amb aquestes no s’assoleixen els objectius, les guies recomanen afegir altres hipolipemiants. La qüestió és establir quins han de ser aquests nivells a partir dels quals s’ha d’intervenir. En aquesta revisió es mostren les evidències en resultats en salut dels hipolipemiants indicats en pacients amb malaltia cardiovascular ateroscleròtica establerta, quan no s’assoleixen els objectius de C-LDL amb les dosis màximes tolerades d’estatines.
Parlem d’ezetimiba, iPCSK9 (evolocumab, alirocumab e inclisirán) o àcid bempedoic, afegits al tractament amb estatines. Les conclusions d’aquest butlletí són rellevants. Les transcrivim:
- No hi ha una relació entre les reduccions de C-LDL aconseguides amb els diferents principis actius i la de mortalitat o esdeveniments cardiovasculars més grans
- S’hauria de prioritzar l’ús de principis actius que hi hagin demostrat una reducció en esdeveniments “durs” com a mortalitat, infart de miocardi i ictus.
- És arriscat traslladar els beneficis observats al grup de dones atès que representen el 25% de la participació dels estudis.
- Excepte en el cas d’alirocumab i com a variable secundària, cap altre hipolipemiant afegit a estatines ha mostrat eficàcia estadísticament significativa sobre la mortalitat en pacients amb malaltia cardiovascular.
- Cap ha demostrat reduir la mortalitat cardiovascular.
- Cap ha demostrat millors resultats en mortalitat que l’ezetimiba.
- Les reduccions en esdeveniments cardiovasculars observades es deuen fonamentalment a esdeveniments no mortals.
- Ni l’inclisiran ni l’àcid bempedoic no han demostrat eficàcia en la reducció d’esdeveniments cardiovasculars.
- Fins i tot en aquest context de prevenció secundària, el nombre de pacients a tractar per prevenir un esdeveniment és considerable.
- No han sorgit alertes sobre riscos associats a ezetimiba, alirocumab i evolocumab.
- L’inclisiran i l’àcid bempedoic presenten més incerteses per la menor experiència d’ús
