S’ha publicat l’assaig SURMOUNT-5 que compara semaglutida davant de tirzepatida en el tractament de l’obesitat. Es tracta d’un assaig de fase 3b, obert i controlat, realitzat en adults obesos sense diabetis, més grans de 18 anys. Les dosis que es van avaluar van ser les màximes tolerades (10 a 15 mg per a tirzepatida i 1.7 o 2.4mg per a semaglutida) ambdues subcutànies. L’estudi es va realitzar a 32 centres dels Estats Units i de Puerto rico, amb l’aprovació prèvia dels comitès d’ètica i la signatura del consentiment informat per part dels participants. La variable principal d’aquest estudi va ser la pèrdua de pes i la disminució de la circumferència abdominal, des del moment d’administrar el fàrmac fins a la setmana 72.
Hi van participar un total de 751 pacients, que van ser aleatoritzats 1:1. Inicialment s’administrava la dosi més petita i augmentava segons la tolerància cada 4 setmanes. Tot això durant 72 setmanes que va durar l’assaig (18 mesos).
S’hi van incloure participants majors de 18 anys, amb un IMC de 30 o superior, o un IMC de 27 o superior amb almenys una complicació relacionada amb l’obesitat (hipertensió, dislipidèmia, apnea obstructiva del son o malaltia cardiovascular), i que van informar d’almenys un intent fallit de baixar de pes amb una dieta.
Els criteris d’exclusió van ser diagnòstic de diabetis, tractament quirúrgic per a l’obesitat, tractament farmacològic amb un medicament per baixar de pes o un agonista del receptor GLP-1 els 90 dies previs a la selecció, un canvi de pes de més de 5 kg els 90 dies previs a la selecció.
Pel que fa als resultats, els pacients tenien una edat aproximada de 44 anys, més del 90% eren menors de 65 anys, i més del 60% eren dones. L’IMC era de 39 i més del 50% a tots els grups es trobaven en una situació clínica de prediabetis. Pel que fa a la variable principal d’eficàcia, els pacients tractats amb tirzepatida van presentar una reducció de pes del 20,2% a les 72 setmanes, en comparació amb una reducció del 13,7% al grup tractat amb semaglutida. Aquestes diferències van ser estadísticament significatives. La reducció de pes va ser aproximadament un 6% inferior entre els homes que entre les dones dels dos grups, una troballa que es creu que explica la reducció de pes lleugerament inferior a l’assaig actual comparat amb els anteriors.
Les avaluacions de seguretat van incloure efectes adversos més freqüents (gastrointestinals) i efectes adversos greus, dels quals destaca la pancreatitis.
Els autors van concloure que, entre els participants amb obesitat, però sense diabetis, el tractament amb tirzepatida va ser superior al tractament amb semaglutida pel que fa a la reducció del pes corporal i el perímetre abdominal a la setmana 72.
Estefanía Palma Alarcon
Resident de tercer año
