Hi ha poc consens sobre l’ús d’estatines per a la prevenció primària de malalties cardiovasculars (ECV) i la mortalitat per totes les causes en adults de 75 anys o més a causa de la infrarepresentació d’aquesta població en assajos controlats aleatoris. Les guies de l’European Society of Cardiology, l’European Atherosclerosi Society i la U.S. Preventive Services Task Force, exclouen recomanacions específiques per a l’ús d’estatines de més de 75 anys i sobretot en prevenció primària d’aquest grup d’edat. Un dels aspectes de debat se centra en els riscos de miopaties i hepatopaties en el pacient ancià fràgil.
L’estudi de Wu et al va analitzar els beneficis i els riscos de l’ús d’estatines per a la prevenció primària en adults d’edat avançada (de 75 a 84 anys) i molt ancians (≥85 anys). Es va emular un assaig seqüencial comparant dues cohorts aparellades, una que inicia tractament amb estatines respecte a una en què no inicien el tractament. La informació es va recollir a partir dels registres mèdics electrònics públics poblacionals a Hong Kong. Es van incloure individus de 75 anys o més que van complir amb indicacions per a l’inici d’estatines, des del gener del 2008 fins al desembre del 2015. El seguiment va ser de 5 anys.
Els resultats van mostrar que en el grup de 75 a 84 anys, l’inici de tractament amb estatines es va associar a una reducció del risc de nou diagnòstic d’ECV [HR = 0,94 (IC 95%: 0,90-0,98). En els pacients més grans de 85 anys, les reduccions del risc van ser HR = 0,85 (IC 95%: 0,77-0,94). Únicament per a la variable ictus, la reducció del risc en el grup de pacients entre 75-84 no va assolir la significació estadística [HR = 1,0 (IC 95%: 0,94-1,05)]. No es van observar riscos significativament més grans de miopaties i disfunció hepàtica en ambdós grups d’edat.
La malaltia cardiovascular (CV) continua sent la principal causa de mort i la prevalença augmenta amb l’edat. El grup de més risc són els pacients ancians. Les estatines es consideren el tractament de primera elecció en prevenció cardiovascular. En prevenció secundària, les guies recomanen de manera clara el seu ús en els més grans de 75 anys. En prevenció primària, les recomanacions en aquest grup no són tan clares. Fins ara les dades actuals indiquen que es pot plantejar un inici de tractament per a majors de 75 anys amb factors de risc CV i bona expectativa de vida. L’únic assaig clínic realitzat en pacients ancians, entre 70 i 82 anys, és l’assaig PROSPER, en el que pravastatina 40 mg/dia va mostrar una reducció de la variable combinada de mortalitat CV, IAM mortal i no mortal, i ictus mortal i no mortal, comparat amb placebo. No obstant, a la variable secundària d’ictus no mortal i ictus mortal no es van trobar diferències estadísticament significatives. El mateix resultat es va observar en una anàlisi posthoc de l’assaig ALLHAT-LLT. Pravastatina 40 mg al dia no va mostrar beneficis en mortalitat per qualsevol causa ni en esdeveniments coronaris en pacients sense malaltia CV a l’inici, ni en els de 65-74 anys, ni en més grans de 75 anys.
Cal establir la relació entre el benefici i el risc i adaptar-lo a l’esperança de vida del pacient i als factors associats de fragilitat. Són necessaris assaigs clínics dissenyats específicament en aquesta població que permetin clarificar la relació benefici/risc d’aquests fàrmacs en prevenció primària cardiovascular.
