Mortalitat per reaccions adverses a medicaments

Les reaccions adverses a medicaments són una qüestió rellevant de salut pública. Tot i això, les dades sobre mortalitat associada a RAM estan limitades a avaluacions d’àmbit nacional.
Es va dur a terme un estudi observacional amb l’objectiu d’analitzar les tendències a llarg termini sobre mortalitat associada a RAM utilitzant la base de dades de mortalitat de l’OMS. Es van analitzar taxes de mortalitat ajustades per edat, gènere i regió (Amèrica del nord, Amèrica llatina i Carib, Europa occidental, Europa oriental i Pacífic oest). Es va avaluar l’evolució temporal de la mortalitat entre països durant el període entre 2001 i 2019. l’análisi de tendències temporals es va ajustar per variables geogràfiques, poblacionals i clíniques.


Els resultats van mostrar una taxa de mortalitat global associada a RAM per 100.000 habitants que va augmentar de 2,05 (IC95% 0,92-3,18) el 2001 fins a 6,86 (IC95% 5,76-7,95) el 2019, amb un increment de 3,3 vegades en el període estudiat. Les dades d’Espanya van mostrar una taxa de mortalitat va passar de l’1,9 a l’1,52 per 100.000 habitants entre els anys 2001 i 2019. Aquesta disminució no es va observar a molts dels altres països de l’Europa occidental, considerant unes característiques sociodemogràfiques més similars que amb altres regions. Les taxes de mortalitat van ser superiors en homes que en dones, especialment a la franja d’edat entre 20 i 50 anys. Es va observar una mortalitat més gran en el grup d’edat de més de 75 anys per als dos sexes. Respecte a la zona geogràfica, Amèrica del nord va presentar la taxa de mortalitat més elevada.
Conclusions: Els resultats d‟aquest estudi mostren un augment en les taxes de mortalitat deguda a RAM a nivell global. Els autors consideren prioritari establir sistemes de farmacovigilància eficaços que permetin reduir aquestes xifres.

Entre els factors predisponents a patir reaccions adverses hi ha l’edat i el sexe (són més freqüents en la gent gran i les dones), la comorbiditat (principalment la insuficiència renal), la polifarmàcia (a causa de les múltiples interaccions farmacològiques), o l’exposició prèvia a factors ambientals o genètics. La informació disponible sobre la seguretat dels medicaments augmenta amb l’experiència d’ús. Per això, les activitats de vigilància postcomercialització són fonamentals per perfilar el perfil de seguretat dels fàrmacs i minimitzar els riscos amb l’ús, especialment a les poblacions més vulnerables.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.