Volem tancar l’any recomanat la lectura d’aquest article de revisió que ha publicat el Boletín Terapéutico andaluz (BTA). L’assaig clínic és el tipus de disseny més adequat per avaluar l’eficàcia d’una intervenció sanitària i establir la relación causal. Es a dir, el millor mètode per conèixer si un tractament és adequat per tractar els pacients a la pràctica clínica.
Per a la comercialització d’un nou fàrmac es fan estudis preclínics (en models cel·lulars i
animals) i clínics (en humans). Els assaigs clínics són seqüencials i s’anomenen en fases segons el moment del desenvolupament del fàrmac. Els assaigs clínics de fase III es consideren indispensables perquè s’aprovi el fàrmac per al seu ús en clínica. Per al seu disseny cal tenir en compte: tipus d’aleatorització, seguiment, selecció de la intervenció, mida de la mostra, criteris d’inclusió i exclusió, selecció de variables (principal i secundàries) i durada. Tots aquests factors són rellevant per garantir una qualitat en el disseny i l’execució. En aquest context, els resultats es podran considerar fiables. Al final, la presa de decisions a la pràctica clínica i l’atenció al pacient venen condicionats fortament per aquests aspectes. I de la mateixa manera, la publicació dels resultats d’un assaig clínic com a eina fonamental en recerca, s’ha de dur a terme mantenint i respectant uns estàndards de qualitat. Un cop publicat, a través de la lectura crítica es verifiquen la validesa i aplicabilitat dels resultats per tal de poder incorporar-los a la pràctica clínica.
