Els resultats d’un assaig clínic recent suggereixen que el tractament amb àcid bempedoic es va associar a un risc menor d’esdeveniments cardiovasculars majors en pacients intolerants a estatines.
Es tracta d’un assaig clínic controlat amb placebo en què es van incloure pacients que no podien o no volien prendre estatines per efectes adversos inacceptables (pacients “intolerants a les estatines”) i tenien malaltia cardiovascular o amb alt risc cardiovascular. Els pacients van ser aleatoritzats a rebre àcid bempedoic oral (180 mg al dia) o bé placebo. La variable principal era una combinada de quatre components d’esdeveniments cardiovasculars majors (mort per causes cardiovasculars, infart de miocardi no mortal, accident vascular cerebral no mortal o revascularització coronària).
Un total de 13.970 pacients van ser aleatoritzats a rebre àcid bempedoic (n=6.992) o bé placebo (n=6.978). La mitjana de seguiment va ser de 40,6 mesos. El nivell mitjà de colesterol LDL a l’inici de l’estudi va ser de 139,0 mg/dl en tots dos grups. La incidència d’un esdeveniment de la variable principal va ser significativament menor amb àcid bempedoic que amb placebo (HR=0,87; IC95% 0,79 a 0,96;p=0,004). També es van veure diferències en una combinada de mort per causes cardiovasculars, ictus no mortal o IAM no mortal, IAM mortal i revascularització coronària. L’àcid bempedoic no va mostrar efectes significatius sobre l’accident vascular cerebral, la mort per causes cardiovasculars i la mort per qualsevol causa. Les incidències de gota i colelitiasi van ser superiors amb àcid bempedoic que amb placebo (3,1% davant 2,1% i 2,2% davant 1,2%, respectivament), igual que les incidències de petits augments en els nivells de creatinina sèrica, àcid úric i enzims hepàtics.
En una subanàlisi del mateix assaig, publicat a la revista JAMA, es va avaluar l’eficàcia de l’àcid bempedoic en prevenció primària cardiovascular en el subgrup de pacients d’alt risc. Els pacients van ser aleatoritzats a rebre àcid bempedoic oral (180 mg al dia) o bé placebo. El seguiment va ser de 39,9 mesos i s’hi van incloure 4.206 participants. La variable principal va ser el temps transcorregut des de l’aleatorització fins l’aparició d’algun dels esdeveniments cardiovasculars majors (mort per causes cardiovasculars, infart de miocardi no mortal, accident vascular cerebral no mortal o revascularització coronària). Els resultats van mostrar una reducció significativa per a la variable principal a favor de l’àcid bempedoic respecte de placebo.
L’àcid bempedoic és un nou hipolipemiant que inhibeix la síntesi hepàtica de colesterol en inhibir l’enzim adenosina trifosfat (ATP)-citrat lia i redueix els nivells de C-LDL. Atès que és un profàrmac que s’activa selectivament al fetge, estaria desproveït d’efectes adversos musculars. Està comercialitzat, però sense finançament públic, com a complement a la dieta a la hipercolesterolèmia primària o dislipèmia mixta, en combinació amb una estatina en pacients que no assoleixen els objectius de C-LDL amb la màxima dosi tolerada d’estatines, o en pacients amb intolerància o contraindicació a les estatines.
Tot i aquests resultats, algunes limitacions metodològiques, com canvis en el protocol, problemes de validesa externa i el percentatge d’abandonaments prematurs de l’estudi, dificulta la interpretació dels resultats. A més, no es va observar un efecte significatiu sobre la mortalitat (per qualsevol causa ni d’origen cardiovascular) i la reducció sobre la variable principal combinada va ser modesta.
Amb les dades disponibles, diversos autors consideren que és prematur considerar l’àcid bempedoic com a alternativa a les estatines. Segons l‘informe de posicionament terapèutic del fàrmac: “podria considerar-se una possibilitat terapèutica en pacients amb alt o molt alt risc cardiovascular (malaltia vascular ateroscleròtica, hipercolesterolèmia familiar heterozigòtica) quan no s’assoleixen els objectius terapèutics de C-LDL malgrat el tractament intensiu amb estatines i ezetimiba, o amb ezetimiba en cas d’intolerància o contraindicació a estatines. En aquest escenari de tercera línia de tractament, l’àcid bempedoic
podria considerar-se en situacions en què no es consideri adequat un inhibidor de la PCSK9″. Els estudis futurs hauran de confirmar l’eficàcia, la seguretat i la rendibilitat a llarg termini de l’àcid bempedoic per a la prevenció cardiovascular en pacients intolerants a les estatines.
