L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa amb predominant vulnerabilitat de les neurones motores.
Entre un 5-10% dels pacients presenten antecedents familiars de malaltia (ELA familiar) i en aquests casos la forma de transmissió més freqüent és la autosòmica dominant. En la majoria de casos, però, no hi ha evidència d’antecedent familiar i la malaltia es considera esporàdica (ELA esporàdica). En els últims anys, nombrosos gens s’han relacionat amb la patogènia d’aquesta malaltia, sobretot en els casos familiars, però també en els esporàdics.
L’alteració genètica més important, coneguda en el moment actual, és l’expansió d’un hexanucleòtid (GGGGCC) n al cromosoma 9 conegut com C9ORF72 (veure article sobre l’estudi de la Universitat de Harvard i el MIT). Altres alteracions genètiques com el SOD1, FUS, TARDBP o la senataxina, entre d’altres, juguen un paper menys rellevant que el C9ORF72.
Recentment, en un estudi realitzat al voltant de 1.000 casos d’ELA familiar i 7.000 controls sans s’han identificat variants de risc en el gen NEK1 en fins a un 3% de pacients afectats d’ELA. Cal destacar, però, que les vies patològiques relacionades amb aquest gen i que condueixen a la degeneració de les neurones motores no estan aclarides ara per ara. Futures investigacions utilitzant mostres biològiques de pacients afectats o models animals podrien esclarir-ho.
Unitat de Motoneurona de l’HUB
