La desmesurada presencia de l’ELA al futbol italià fa anys que és objecte d’estudi i fins i tot d’articles i reportatges periodístics de tot tipus. L’any 2005, per exemple, el diari El País publicava un article titulat “El misterio de la esclerosis y el fútbol”, en que es feia ressò d’un treball dirigit pel professor Adriano Chió que concloïa que la prevalença de l’ELA entre els futbolistes professionals italians era sis vegades superior a la població en general, sense poder establir, però, les causes. L’alarma al voltant de l’associació ELA-futbol va arribar fins i tot a la Fiscalia de Torí, que l’any 2008 va investigar la mort de 40 jugadors per la malaltia. El cas del davanter de la Fiorentina Stefano Borgonovo, que va fer pública la seva malaltia l’any 2008 i va morir el 2013, va tenir una gran repercussió a l’opinió pública.
Roberto Baggio acompanya Stefano Borgonovo en l’homenatge que va rebre l’any 2008. Foto: AFP
Com ja saps, el vessant epidemiològic de l’ELA ens interessa especialment. Per això us adjuntem un treball molt recent de grups italians, que aprofundeix en aquesta línia i analitza la major proporció de pacients d’ELA en jugadors al llarg dels anys i que entre les seves conclusions destaca que els futbolistes que pateixen la malaltia són més joves i tenen una posició determinada (migcampistes i davanters) en el terreny de joc. L’estudi se centra en l’anàlisi de 29 casos d’ELA en jugadors professionals entre 1905 i 1973, dels quals s’han pogut obtenir totes les dades.
No es coneix si són portadors o no d’alteracions genètiques. Tot i que és un estudi amb moltes limitacions, segueix cridant l’atenció que l’esport d’intensitat en pacients joves sigui una dada rellevant i compartida. D’aquí l’interès en conèixer l’activitat física o professional de tots els nostres pacients. L’estudi italià subratlla la necessitat de continuar fent recerca al voltant de la relació entre la malaltia i la pràctica del futbol professional.
