La contaminació, i en concret els nivells de plom a l’aire, tenen un paper important en l’evolució de l’ELA en persones amb una predisposició genètica. Aquesta és una de les principals conclusions del treball de recerca que ha dut a terme un equip d’investigadors de la Universitat de Cantàbria i l’Hospital Marqués de Valdecillas de Santander.
Aquest equip, encapçalat per Ana Santurtún i Javier Riancho, ha aconseguit traduir el seu treball en un mapa de la distribució de la mortalitat de l’ELA a l’estat espanyol entre els anys 2000 i 2013. El mapa constata com el País Basc, Navarra i la província de Sòria registren un 30% més de mortalitat que les comunitats situades més al sud de la península. L’estudi creua les dades de la mortalitat provocada per la malaltia en un període de 13 anys (2000-2013), un total de 11.355 persones, amb d’altres que fan referència a la presència de partícules de plom a l’aire, facilitades pel Ministeri de Medi Ambient. El resultat permet apuntar la relació entre una major contaminació ambiental per plom i els casos d’ELA, tot i que per ara no és possible establir una relació causal directa.
El treball dels investigadors, que ha estat publicat per la revista Neurological Sciences, estudiarà a partir d’ara la incidència de l’ELA en relació amb d’altres contaminants ambientals per desenvolupar posteriorment models experimentals amb animals.
Comentaris des de la Unitat de Motoneurona de l’HUB
Es tracta d’un estudi interessant, en el qual els investigadors van recollir els casos de mortalitat a tot Espanya entre els anys 2000 i 2013 i van observar que hi ha diferències entre cada comunitat en relació a la quantitat de casos que es diagnostiquen anualment.
És important recalcar de cara a la comunitat de pacients i de cuidadors que es tracta d’un estudi epidemiològic que en cap cas estableix una relació de causalitat entre els nivells de plom i el desenvolupament d’ELA, però si reforça la idea ja coneguda que diversos factors mediambientals poden jugar un paper juntament amb factors genètics i propis del pacient en el desenvolupament de la malaltia.
