L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha autoritzat l’inici de l’assaig clínic de Fase I del fàrmac AP-2, un medicament potencial per a l’ELA descobert al Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Sales (CIB) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), organisme adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
El fàrmac AP-2 pretén restaurar la funció de TDP-43, una proteïna alterada patològicament en els pacients d’ELA que provoca la mort de les motoneurones i, en conseqüència, la progressió de la malaltia. El fàrmac AP-2 ha aconseguit revertir l’anomalia de TDP43, tot restaurant-ne l’equilibri natural, tant en models cel·lulars com en animals transgènics.
Gràcies al desenvolupament realitzat per la spin-off del CSIC, Molefy Pharma, està previst que el proper mes d’abril comenci l’assaig amb l’avaluació de la seva seguretat i farmacocinètica en voluntaris sans i el gener del 2027 s’espera iniciar la fase següent amb la seva administració en pacients.
L’octubre del 2025, l’EMA (European Medicines Agency) va designar el medicament AP2 desenvolupat pel Grup de Química Mèdica i Biològica Traslacional que dirigeixen Ana Martínez i Carmen Gil al CIB-CSIC com a medicament orfe. Aquesta designació, concedida a tractaments destinats a malalties rares o amb escassa rendibilitat comercial, va suposar la validació del potencial terapèutic i l’impuls decisiu per al desenvolupament clínic.
Després de l’autorització de l’AEMPS, començarà la Fase I de l’assaig clínic amb la seva administració a 70 voluntaris sans per avaluar-ne la seguretat i la farmacocinètica, és a dir, com s’absorbeix, distribueix, metabolitza i elimina el fàrmac a l’organisme. Després d’aquesta primera fase, que es desenvoluparà a partir del mes d’abril a la Unitat d’Assaigs Clínics de l’Hospital Universitari de La Princesa a Madrid, s’espera progressar a la Fase Ib, que consistiria a continuar avaluant la seguretat del compost per descartar possibles efectes tòxics, ja en pacients d’ELA.
Encara que es tracta d’una malaltia que encara planteja moltes preguntes, hi ha una característica comuna: “En més del 97 % dels pacients s’observen acumulacions anòmales de la proteïna TDP-43, que surt del nucli de les cèl·lules cap al citoplasma. Un cop hi pateix modificacions, es trenca i es fosforila, procés que el porta a formar agregats tòxics”, explica la investigadora del CIB-CSIC Ana Martínez.
L’objectiu del fàrmac, que es presenta en càpsules, és que la proteïna TDP-43 torni al nucli de les cèl·lules i recuperi la seva comesa cel·lular. Per això, l’equip investigador va dissenyar una molècula que bloqueja la quinasa CK1, un enzim que modifica la proteïna TDP-43 mitjançant un procés anomenat fosforilació. “En proves en models cel·lulars, observem com TDP-43 tendia a recuperar-se, podia tornar al nucli i recuperar-ne la funció. A més, en models animals modificats genèticament per expressar la proteïna TDP-43 també vam obtenir resultats prometedors.
L’assaig clínic és finançat per l’empresa biotecnològica Molefy Pharma, un spin off del CSIC participada majoritàriament pel grup Arquimea.
Per al tractament de l’ELA esporàdica (la forma més comuna de la malaltia, causant al voltant del 90% dels casos) només hi ha un fàrmac aprovat a Europa, el riluzol, un medicament pal·liatiu que millora la simptomatologia i allarga l’esperança de vida entre tres i sis mesos. Per això, l’inici de l’assaig clínic d’AP-2 suposa un avenç en la investigació i una fita rellevant en la cerca d’una cura definitiva.
