Entrevista amb Yaiza Paez, pacient d’ELA de la Unitat de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge

“El pitjor enemic en l’ELA és la soledat”

La Yaiza és dintre del reduït percentatge de pacients amb ELA que té una variant de la malaltia d’origen genètic. Ara té 32 anys i fa quatre li van diagnosticar una ELA ocasionada per la mutació del gen SOD1. Això li va permetre accedir al tractament amb el Tòfersen, el fàrmac que el passat mes de setembre es va incorporar a la prestació farmacèutica pública. Esperançada amb els primers resultats, confia sense reserves en les seves dues famílies per tirar endavant i continuar gaudint de la seva gran passió, la dansa.

  • Com es viu amb el coneixement d’una malaltia hereditària a la família?

Hem viscut amb la malaltia de mon pare a casa, i també la va passar la meva tieta, el meu avi, la meva besàvia i fins i tot vaig contactar per xarxes amb una tieta tercera a Sevilla que em va dir que tant ella com el seu germà estaven afectats. Tenim un bon historial al darrera. Tot i això, a casa no se’n parlava, sabíem que el pare estava malalt, però no que tenia. Quan finalment ens vam assabentar se’ns va plantejar la possibilitat de fer-me les proves genètiques, per si més endavant volia tenir fills. Jo soc ballarina professional i volia ballar tota la meva vida. En aquell moment no volia fer-me la prova i saber que no podria ballar. Vaig decidir continuar endavant. Als 24 anys vaig tornar de Madrid, on estava estudiant, i la meva mare em va tornar a insistir per fer-me la prova. Quan abans ho sàpigues millor, em va dir. La prova va resultar positiva, se’m va identificar el gen, però tot i així, como no tenia cap símptoma hi havia un 50% de possibilitats que no s’arribés a desencadenar l’ELA.

  • Comença aleshores una etapa nova en la teva vida…

Cada sis mesos tenia un seguiment neurològic. Em trucaven, per saber com estava, si apareixia algun símptoma… I així vam estar fins que va passar la pandèmia del Covid. És llavors quan començo a notar que el meu cos no anava igual que abans. Primer busques explicacions, com ara que estàs en baixa forma, una tendinitis, que m’havia fet nosequè… però després vaig veure que els símptomes no eren normals, no era tan sol que no pogués ballar, sinó que arribava a casa i no podia pujar les escales i em passava tot el cap de setmana al sofà perquè no em podia moure. Pensava de tot perquè no volia pensar que la genètica s’havia activat. Se me’n enrampaven les mans, no podia acotxar-me. Fins que finalment em va trucar el neuròleg i em van fer una electromiografia, era l’any 2021, concretament el 2 de juny, i en un altre hospital em van donar el diagnòstic de forma bastant freda. El cop va ser molt dur, vaig ser conscient allà mateix que no podria tornar a ballar.

  • L’impacte del diagnòstic va ser molt dur…

Amb 28 anys, jo estava ballant, donant classes, treballant en alimentació a mitja jornada. Tot el que feia era físic, i de sobte se m’atura tot, i ara què faig? Els símptomes van anar augmentant, notava que cada vegada tenia menys equilibri, queia, cada vegada em costava més acotxar-me o aixecar-me del sofà o d’una cadira, cada vegada tenia més rampes i més dolors per tot el cos.

  • I com arribes a l’Hospital de Bellvitge?

Doncs gràcies a la Fundació Miquel Valls. Vaig contactar amb ells per assessorar-me sobre els tràmits de la incapacitat, tot i que psicològicament em costava molt acceptar-ho. A la fundació em van recomanar demanar el trasllat a Bellvitge, on els seria més fàcil ajudar-me. I així estic venint a la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge des de l’agost del 2023. D’altra banda, després de dos anys de lluita vaig aconseguir la incapacitat absoluta. Tenia la força i el suport per tirar endavant tot aquest procediment burocràtic, però i les persones que potser ja estan postrats a un llit o que no són autònomes i no compten amb ajuda? I gràcies que la meva ELA avança lenta!

  • I què valores més de l’atenció que has trobat a Ia Unitat de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge?

Va ser una canvi radical. Arribar i trobar-me una atenció personalitzada i integrada amb consulta de nutrició, de pneumologia, de fisioteràpia respiracional…totes les disciplines es conjugaven per cuidar-me! I a banda de tot això, només conèixer el meu cas el primer que em van dir el Dr. Domínguez i la Dra. Povedano va ser ‘pren-te el Tòfersen’.

  • I així vas entrar en l’assaig amb aquest fàrmac…

El Tòfersen estava a prop d’aprovar-se. Tenia algun dubte perquè la meva ELA és d’evolució lenta, i encara podia caminar. I d’aquí sortia el principal argument que em va convèncer: precisament per això, em van dir, quantes més neurones motores tinguis vives, més tenim per salvar. I així vaig començar a prendre’l al maig de 2024.

  • I quin és el teu estat ara mateix?

Ara fa una mica més d’un any i el cert és que no he empitjorat. Estic estable, una cosa que per a mi ja és molt important. Des del punt de vista químic, el tòfersen ja ha demostrat la seva eficàcia, perquè es deixa de produir la proteïna SOD1, que és la que tenim malament. Aleshores, físicament estic estable i això vol dir que està funcionant. A més hi ha estudis que mostren que  si deixes de prendre’l uns mesos i després tornes, no tenia la mateixa eficàcia. Estic molt agraïda a l’Hospital de Bellvitge perquè ens ha permès seguir amb aquest tractament fins que el fàrmac ha estat aprovat i finançat de forma pública. I ara és quan comencen a obrir-se portes als afectats amb la mateixa variant, que estàven esperant poder entrar al tòfersen.

  • I amb aquest possible alentiment de l’evolució de la malaltia, com encares el teu futur més immediat?

Tinc una certa referència en el meu pare, que sense cuidar-se gaire va sobreviure 24 anys a la malaltia. Podria pensar que tot i que no em cuides, podria viure molts anys, o sigui que si em cuido encara poden ser més. Tot i això, el primer any després de tenir el diagnòstic el primer any me’l vaig passar pensant que pot ser la vida sense el ball se m’havia acabat. Però per sort tinc una família molt bonica dintre de la dansa que m’ha ensenyat que es pot gaudir igualment, tot i que sigui veient-t’ho des d’una altra banda. De fet, vam organitzar un esdeveniment solidari de flamenc per recaptar fons per la investigació i la cura dels pacients d’ELA. La gent que tinc al voltant m’ha ajudat a tenir aquesta força. En l’ELA, el pitjor enemic és la soledat. La gent desapareix de sobte perquè tu no estàs allà per ells, no tens res a oferir-los i això és un filtre. I més encara si a sobre deixes de banda voluntàriament a la gent, i això és el que li va passar al meu pare. Quan va arribar la malaltia no sabia què fer, però si sabia el que no havia de fer. Tot allò que havia vist fer al meu pare, sabia que era el que no havia de fer: tancar-me a casa, deixar perdre els amics… Tot allò que pogués prevenir una mica l’avenç de la malaltia, no ho va fer. Per això jo sempre he dit que m’anticipo, que perdo el equilibri i estic a punt de caure, doncs agafo el bastó, que ja utilitzava a la meitat del primer any o a l’inici del segon. Escoltar la gent que tinc al costat és el que em fa tirar endavant, és el que val la pena de veritat, tant la família que tens com la que tries. Sent la dansa la passió de la meva vida, m’he adonat que la puc gaudir d’una altra manera.  

  • I com és ara la teva relació amb la dansa?

Jo feia de professora, i en les classes la concentració en la pràctica ha de ser total, perquè estan seguin tots els teus moviments.  Per això, impartir una formació teòrica era molt complicat per a mi. Però participo d’una altra manera en els assajos de la meva gent. Estic amb els meus companys i potser em poso una estona a la barra i quan em fan mal les cames me sento; els hi faig palmes, les animo… I això dona vida.

Catalunya presenta el seu Pla sanitari d’atenció a les persones afectades per ELA

El PLAELACAT és un pla sanitari que planteja una mirada holística de la malaltia, amb 6 línies estratègiques, 21 projectes i 68 actuacions que ha de garantir una atenció pública de la malaltia eficaç, equitativa i adaptada a les necessitats canviants de les persones amb ELA i els seus cuidadors. El Pla va ser presentat a professionals, associacions de pacients i persones afectades el passat 22 d’octubre.

Les grans línies del PLAELACAT han estat elaborades per un grup motor de 19 experts, entre les quals figuren la Dra. Eva Farrero, pneumòloga de l’Hospital de Bellvitge, i la Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona del centre. El grup motor ha inclòs professionals experts en la malaltia, persones referents del Departament de Salut i del Servei Català de la Salut, societats científiques i col·legis professionals, entitats de pacients, així com també persones afectades i les seves famílies i acompanyants.

Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut del Departament, va obrir l’acte subratllant aspectes clau del Pla com ara l’atenció de proximitat, l’atenció centrada en la persona i la implicació del Departament en un Pla tan necessari com esperat.

La benvinguda de la jornada també va comptar amb la participació de Pilar Otermin, sotsdirectora del Servei Català de la Salut, i en la seva intervenció va destacar la importància del model de malalties minoritàries de Catalunya, un model ferm, decisiu i que ha marcat un abans i un després en la millora de l’atenció a les persones que pateixen aquestes malalties.

La resta de la jornada es va estructurar en diverses taules rodones de diàleg que van permetre donar a conèixer les fortaleses i oportunitats que aportarà aquest pla a les persones afectades, al seu entorn i a la societat, i en la millora de l’atenció a la malaltia en totes les seves fases i esferes, com també els reptes que s’hauran d’abordar des del sistema sanitari.

La primera taula va comptar amb la participació de Cristina Lasmarías -cap de Planificació de l’Equip de Transformació de l’Atenció Intermèdia-, Mauro Llanos -tècnic analista de dades de l’Equip- i de Cristina Isern -coordinadora del Programa temporal per a la millora de la qualitat de vida de persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i altres malalties o processos d’alta complexitat i curs irreversible-. En aquesta primera taula es van compartir els antecedents en l’atenció a les malalties neurodegeneratives amb les línies marcades des de l’Estat i posteriorment a Catalunya. Aquesta taula també va permetre conèixer d’on neix aquest document i com està alineat amb les línies de treball del Ministeri de Sanitat. També s’hi va exposar l’estructura del document, les línies estratègiques i els aspectes clau a destacar d’aquest Model d’atenció, juntament amb l’estudi i anàlisi de dades que s’està portant a terme per avalar amb dades tot el que referma el model.

Posteriorment, va tenir lloc la segona taula de la jornada, que tractava sobre l’abordatge de l’ELA, una taula multidisciplinària formada per professionals sanitaris experts en l’abordatge de l’ELA. Es va comptar amb la participació de Yolanda Martínez -infermera i directora de l’EAP Rambla Sant Feliu de Llobregat-, la Dra. Povedano, Fiorella Palmas -endocrinòloga de l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron- i Cristina Farriols -presidenta de la societat catalana de Cures pal·liatives-. S’hi va destacar l’aposta del model per la coordinació, el treball en xarxa, la millora de la comunicació entre els professionals dels diferents recursos assistencials, el paper clau de la primera porta d’entrada de les persones al sistema -l’atenció primària i comunitària- i es va emfasitzar a canviar el color i la mirada que actualment es dona a les cures pal·liatives.

La Dra. Povedano va subratllar que el PLAELCAT posa les bases per millorar el procés diagnòstic, “de forma que el pacient tindrà assegurada una atenció continuada amb l’entrada de cada dispositiu en funció de la seva situació”. En aquest circuit “tots els pacients han de ser visitats en algun moment per una Unitat d’Expertesa Clínica, que confirmarà el diagnòstic, introduirà les dades i recollirà mostres per potenciar la recerca i els assajos clínics”.

La següent taula es va centrar en les claus de la participació ciutadana, pacients i cuidadors i va estar conformada per Raül Serra -coordinador de la Secretaria d’Atenció Sanitaria i Participació-, Esther Sellés –directora general de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls-, Severí Gallach -persona afectada d’ELA- i Anna Palma -dona i persona cuidadora d’en Severí-. La mirada de les persones que pateixen en primera persona la malaltia és imprescindible en l’elaboració dels plans estratègics.

L’Anna va expressar en tres paraules el que va estar per a ella un dia com aquest: empatia, esperança i vida.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Mireia Llonch, directora per a la transformació de l’Atenció Intermèdia, que va destacar que és un model per a les persones, en aquest cas les que pateixen l’ELA i el seu entorn cuidador, i la importància que tenen tots ells en la presa de decisions. El Departament de Salut aposta per un treball col·laboratiu amb el de Drets Socials i Inclusió, per enfocar esforços en la recerca i per millorar l’abordatge a aquesta malaltia des d’una atenció integrada i integral.

La Fundació Catala d’ELA Miquel Valls celebra un emotiu acte per commemorar el seu 20è aniversari

L’Auditori Josep-Maria Terricabras de Calella va acollir el passat 10 d’octubre l’acte de commemoració del 20è aniversari de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (FCEMV), entitat que des de fa dues dècades acompanya i dona suport a les persones afectades d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i a les seves famílies arreu de Catalunya.

L’acte, que va reunir persones afectades, famílies, professionals, voluntaris, representants institucionals així com del sector hospitalari, va ser un vespre d’emoció i reconeixement a tota la trajectòria de la Fundació, tal i com recull la Fundació Miquel Valls en una nota de premsa.

La celebració va començar amb la projecció del vídeo “FCEMV: 20 anys perseverant”, creat per Living in a clip. Un recorregut audiovisual per la història i l’impacte de la Fundació, on es posa en valor la tasca de suport, sensibilització i treball en xarxa que l’entitat ha desenvolupat al llarg dels anys per aconseguir l’objectiu principal de l’entitat, acompanyar a les persones afectades d’ELA.

Seguidament, la directora general de la Fundació, Esther Sellés, va moderar una conversa sobre els 20 anys de l’entitat amb la participació de diferents persones que representaven diferents punts de vista sobre l’entitat: Anna Palma, dona d’un afectat d’ELA; Montserrat Trullen, voluntària de la Fundació i familiar d’una afectada; Conxita Barbeta, responsable d’Atenció Integrada del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya; Laura González, directora assistencial de la Fundació;Ildefons Oliveras, afectat d’ELA i la Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge.

En aquesta extensa conversació, es van compartir vivències i reflexions sobre l’evolució de l’atenció a les persones amb ELA, el valor de l’acompanyament integral i la importància de la cooperació entre professionals, administració i societat civil. També es va aprofitar per explicar propers projectes i iniciatives solidàries que es realitzaran en els pròxims mesos, així com un vídeo de felicitació molt especial de la cantant Judit Neddermann, autora de la cançó solidària contra l’ELA “Avui és el millor dia”, del qual també es va poder veure el videoclip.

Reconeixement institucional i compromís de futur

El president de la Fundació, Enric M. Valls, va realitzar un parlament d’agraïment a totes les persones, professionals, entitats i institucions que han fet possible el camí de la Fundació, donant un protagonisme important a l’equip de professionals que la componen. Va destacar, fent posar de peu a tot l’auditori, la feina que estant fent “l’equip d’afectats” liderat per Juan Carlos Unzué, el qual estava present a l’acte, així com també demanant que d’una vegada per totes la Llei ELA es posi en marxa “d’una manera eficient i legalment adequada.”

L’acte va finalitzar amb els parlaments de diverses autoritats, que van voler reconèixer públicament la tasca de la Fundació i el seu paper clau en la millora de la qualitat de vida de les persones amb ELA.

Amb aquest acte, la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls reafirma el seu compromís per seguir acompanyant les persones amb ELA i les seves famílies, i per continuar treballant, amb perseverança i esperança, fins al dia en què la malaltia tingui cura.

Un estudi amb la col·laboració de Bellvitge identifica perfils metabòlics en plaquetes amb potencial per predir l’evolució de l’ELA

L’estudi, publicat a la revista Scientific Reports (grup Nature), ha comptat amb la col·laboració de l’Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

Un equip investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha descobert que l’anàlisi del metabolisme i els perfils d’àcids grassos de les plaquetes pot aportar noves eines per predir l’evolució de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

La recerca ha comptat amb la participació de l’equip de la Unitat de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge, també investigador de l’IDIBELL, i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, que han aportat mostres i seguiment clínic de les persones amb ELA incloses a l’estudi.

L’ELA i la necessitat de biomarcadors pronòstics

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa greu i d’evolució molt variable, amb una supervivència mitjana de només dos a tres anys després del diagnòstic. Actualment no existeixen biomarcadors fiables que permetin predir el ritme de progressió en cada persona.

En aquest treball, l’equip investigador ha analitzat mostres de plaquetes de 15 persones amb ELA i de 21 voluntaris sans. Els resultats mostren que, mentre les diferències entre pacients i controls no permeten establir un marcador diagnòstic clar, sí que s’han identificat perfils metabòlics i lipídics que discriminen amb gran precisió entre les persones amb una progressió ràpida de la malaltia i aquelles amb una progressió més lenta.

Plaquetes com a finestra al metabolisme

Les plaquetes, fàcilment accessibles mitjançant una extracció de sang, tenen un alt contingut mitocondrial i poden reflectir alteracions metabòliques rellevants per a l’ELA. Segons l’equip de recerca, això les converteix en una font potencial de biomarcadors pronòstics que, en el futur, podrien ajudar a estratificar millor les persones afectades i a dissenyar assaigs clínics més precisos.

Tot i que es tracta d’un estudi pilot i caldrà validar els resultats en cohorts més àmplies, la recerca aporta noves evidències sobre el paper central del metabolisme lipídic i l’energia cel·lular en l’ELA.

Referència bibliogràfica

Torres P., Pradas I., Fernández-Bernal A., Povedano M., Domínguez R., Jové M., et al. Exploring platelet metabolomics and fatty acid profiles for ALS prognosis and diagnosis. Scientific Reports (Nature), 2025. DOI: 10.1038/s41598-025-16220-0

La IA transformarà la investigació sobre l’ELA

La intel·ligència artificial està transformant la investigació de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Aquest ha estat el gran tema abordat a la IX Trobada Internacional de l’ELA a Espanya, organitzat el passat 6 d’octubre per la Fundació Luzón i la Fundació Ramón Areces.

A la trobada hi han participat professionals de diversos àmbits, com la Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge. La Dra. Povedano va destacar que “la intel·ligència artificial és clau per impulsar una neurologia de precisió personalitzada, amb aplicacions que van des de la prevenció i el diagnòstic primerenc fins al tractament individualitzat i la restauració funcional”, segons recull en una nota de premsa la Fundació Ramon Areces.

La neuròloga va afegir que, per aprofitar-ne el potencial, “s’ha d’integrar aquesta tecnologia de forma ètica, equitativa i regulada, garantint una validació rigorosa, un accés just i l’alfabetització digital”. En la seva participació a la trobada, la Dra. Povedano va abordar l’estat actual de la intel·ligència artificial en la investigació biomèdica de l’ELA i va repassar els principals èxits aconseguits, els reptes pendents i les línies de recerca que podrien marcar el futur del diagnòstic i tractament de la malaltia.

Cap a un futur sense ELA

Un altres dels participants, Nicola Ticozzi, expert en neurologia de l’IRCCS Istituto Auxologico Italiano a Milà, ha posat èmfasi en com la intel·ligència artificial està ajudant a identificar patrons genètics que contribueixen a millorar el diagnòstic de l’ELA. “La intel·ligència artificial està transformant la comprensió genètica de l’ELA en integrar dades complexes i revelar gens, variants i interaccions que abans eren inaccessibles”, va afirmar.

Així mateix, el neuròleg italià va subratllar la importància d’un tipus de tecnologia: la IA explicable. “Gràcies a ella, s’hi pot garantir transparència i confiança clínica, accelerar el diagnòstic, guiar el desenvolupament de teràpies i potenciar la medicina de precisió, amb el desafiament d’escalar aquests avenços i convertir-los en beneficis reals per a pacients i famílies”.  

L’equilibri entre innovació i responsabilitat

Una tercera ponència va correspondre al científic irlandès Robert McFarlane, del Trinity College de Dublin. L’especialista va esmentar iniciatives, com PRECISION ALS i Project MinE, que busquen unir investigadors de tot el món per avançar a l’estudi de l’ELA. “Tenen un gran potencial, encara que l’ús de dades sensibles comporta riscos de biaix i planteja desafiaments ètics. El futur de la IA a l’ELA dependrà de trobar un equilibri entre innovació i responsabilitat, assegurant que els avenços es tradueixin en teràpies efectives sense comprometre la confiança dels pacients”, va afegir.

L’última ponència va anar a càrrec d’Alberto Tena, de la Universitat de Lleida, sobre com la IA pot ajudar en la detecció primerenca de l’ELA bulbar, que afecta funcions vitals com la respiració, la deglució i la comunicació. “La nostra investigació ha mostrat bons resultats en la detecció primerenca de la disfunció bulbar usant anàlisis de veu amb intel·ligència artificial, i està ajudant a desenvolupar una eina digital econòmica i sense contacte per realitzar aquest diagnòstic, tant a clíniques com a casa”, ha observat.

Posteriorment, el Dr. Alejandro Caravaca, de l’Hospital de Bellvitge, va moderar una taula de referents internacionals sobre l’impacte que la IA pot tenir a la investigació de l’ELA.

María José Arregui, que fins fa poc presidia la Fundació Luzón i ara forma part del patronat, va agrair el suport rebut i va donar la benvinguda a Estíbaliz Luzón, la nova Presidenta Executiva de l’organització. “El meu pare va crear aquesta Fundació el 2016 amb una missió clara: fomentar la investigació sobre l’ELA per trobar una cura. Avui és un orgull veure com la nostra comunitat segueix creixent, unida i compromesa amb aquest objectiu”, va subratllar Luzón.

En aquest enllaç podeu recuperar el vídeo íntegre de l’acte