Seguretat de quetiapina a dosis baixes en l’insomni en gent gran

En el  tractament farmacològic de l’insomni en pacients d’edat avançada sovint s’utilitzen medicaments fora d’indicació. La quetiapina és un antipsicòtic de segona generació autoritzat en el tractament de l’esquizofrènia, el trastorn bipolar i com adjuvant en la depressió major, que s’utilitza sovint a dosis baixes en el tractament de l’insomni en gent gran.

A les dosis estàndard, els resultats d’alguns estudis han mostrat que el seu ús s’associa a un major risc d’esdeveniments cardiovasculars, demència i mort en pacients d’edat avançada. Les dades sobre el risc a dosis baixes són molt limitades.

Per avaluar la seguretat de dosis baixes de quetiapina es va dur a terme un estudi de cohorts amb dades del registre de l’asseguradora mèdica “Kaiser Permanente”, als Estats Units. S’hi van incloure pacients a partir dels 65 anys amb diagnòstic d’insomni, que van iniciar tractament amb quetiapina a dosis baixes (100 mg), trazodona o mirtazapina. La variable principal va ser la mortalitat per totes les causes. Les variables secundàries van incloure l’aparició d’AVC o TIA, demència, o caigudes/fractures. Després d’ajustar mitjançant el “propensity score” es van analitzar 375 pacients de la cohort amb quetiapina, i 1500 de cada una de les altres dues cohorts.

Els resultats van mostrar un augment significatiu del risc de mort (HR=3,1; IC95% 1,2-8,1) i caigudes/fractures (HR=2,8; IC95% 1,4-5,3) en el grup amb quetiapina respecte de trazodona, però no respecte a mirtazapina. També es va observar un major risc de demència amb quetiapina comparat amb trazodona (HR=8,1; IC95% 4,1-15,8) i amb mirtazapina (HR=7,1; IC95% 3,5-14,4). No es van observar diferències pel que fa a la variable AVC/TIA.

Els autors consideren que en el cas del risc de demència es podria parlar de confusió per indicació. El fet que la proporció de pacients que es van diagnosticar de demència fos superior en la cohort de quetiapina es podria deure en part a que aquest fàrmac s’hagués prescrit més que trazodona o mirtazapina en el subgrup de pacients amb insomni associat a trastorns d’agitació o psicosi però encara no diagnosticats de demència.

Les recomanacions actuals sobre el tractament de l’insomni en gent gran no són molt clares. Com a conseqüència, s’utilitzen una gran varietat de fàrmacs, de vegades sense evidències clares d’eficàcia o seguretat en una població mes vulnerable. Per tant, és important determinar-ne la seva toxicitat amb dades de pràctica clínica. Tot i que els resultats d’aquest estudi s’han d’interpretar amb cautela, proporcionen una informació que pot ajudar al metge prescriptor a l’hora de considerar l’opció terapèutica més segura.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.