Els inhibidors de la bomba de protons (IBP) són fàrmacs molt utilitzats. Els resultats de diversos estudis suggereixen que el seu ús s’associa afectes adversos que poden ser greus (malalties cardiovasculars, malalties renals cròniques, demència, pneumònia, càncer gàstric, infeccions per Clostridium difficile o fractures osteoporòtiques). Estudis previs ja havien suggerit una major mortalitat associada al seu ús.
La novetat més recent es un estudi de cohorts que es va dissenyar per avaluar l’associació entre l’ús de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida (antihistamínics-H2 i IBP) i la mortalitat, global i específica. També es va analitzar si aquesta associació venia determinada per la durada del tractament o per la no indicació de l’ús d’aquests fàrmacs. S’hi va incloure una cohort de més de 200.000 pacients del registre de la Veterans Administration als Estats Units. Del total de pacients, 157.000 rebien un IBP i 57.000 un antihistamínic-H2.
Es va observar una associació entre l’ús d’IBP i el risc de mort per qualsevol causa, o de causa cardiovascular, per càncer gàstric o malaltia renal crònica. Els antecedents de malaltia cardiovascular, renal o neoplàstica no van modificar aquests resultats. Aquesta associació es va mantenir en el subgrup de pacients que van rebre un IBP sense tenir-ne justificada la indicació. També es va observar una associació positiva amb la durada del tractament.
Els autors consideren alarmant l’excés de risc observat en el subgrup de pacients que rebien el fàrmac sense tenir-ne una indicació que en justifiqués el seu ús. També alerten sobre la necessitat de vigilància dels tractament de durades excessives.
Entre l’any 2013 i el 2014, a Catalunya, prop d’1 milió i mig de persones (gairebé 19% de la població general) va rebre uns 300 milions de DDD d’un IBP (Dades CatSalut). Amb aquestes xifres de consum, qualsevol efecte advers pot tenir un impacte sanitari rellevant.
L’ús profilàctic d’IBP està indicat en els pacients tractats amb AINE i que tenen algun factor de risc addicional, com l’edat avançada (més de 70 anys), l’antecedent de malaltia ulcerosa o d’hemorràgia digestiva, l’ús concomitant d’anticoagulants orals, antiagregants plaquetaris, corticoides per via oral, antidepressius ISRS o duals, o la presència de malaltia cardiovascular avançada. També estan indicats per al tractament de la malaltia ulcerosa gastroduodenal amb Helicobacter positiu, en el reflux gastroesofàgic i en l’hèrnia hiatal.
Els IBP es prescriuen en ocasions de manera inadequada durant períodes prolongats a pacients polimedicats, sense factors de risc, o per a molèsties inespecífiques. Els resultats d’aquest estudi, i també d’altres previs que ja han advertit sobre la qüestió, fan imprescindible revisar les indicacions d’ús d’aquests fàrmacs i identificar aquells pacients que no els necessiten.
