La gabapentina i la pregabalina són els dos gabapentinoides actualment comercialitzats a Espa ̃na que estan indicats per el tractament de l’epilèpsia, el dolor neuropàtic perifèric, la neuropatia diabètica i la neuràlgia postherpètica. La pregabalina també té indicació en el tractament del trastorn d’ansietat generalitzada.
El seu ús els darrers anys ha augmentat de manera exponencial. Des de l’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS), es destaca l’ús d’aquests fàrmacs en indicacions diferents a les autoritzades com la fibromiàlgia, la migranya, el dolor lumbar, o la síndrome de cames inquietes. Es planteja que aquesta elevada prevalença d’ús podria obeir a estratègies de reducció en la utilització d’altres grups com els opiacis en el dolor crònic o les benzodiacepines. Sigui quina sigui la causa, l’ús de gabapentinoides en indicacions no autoritzades exposa als pacients a uns medicaments amb proves limitades sobre la seva eficàcia i els riscos associats a una sobreutilització.
Els autors d’aquest estudi es van plantejar avaluar l’adequació dels tractaments amb gabapentina i pregabalina a les indicacions autoritzades, analitzar-ne l’ús en les no autoritzades i identificar els pacients amb més risc de patir depressió respiratòria amb aquests fàrmacs.
Es va dur a terme un estudi observacional retrospectiu que va incloure 9.778 pacients en tractament amb gabapentina o pregabalina el primer bimestre del 2020 a Navarra.
Els resultats van mostrar que gabapentina i pregabalina es van prescriure per a indicacions no autoritzades en més del 56% dels casos. La mitjana d’edat dels pacients va ser de 67 anys, i un 61% eren dones. El 60% prenia de manera simultània almenys un depressor del sistema nerviós central (SNC), el 33% algun opiaci, el 20% opiacis combinats amb depressors del SNC i el 4% algun antihistamínic. L’11% tenia el diagnòstic d’asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica. Aquestes prevalences es van veure constants durant la resta de l’any.
Els autors van concloure que cal implementar estratègies de desprescripció de gabapentinoides per adequar-ne l’ús i disminuir els problemes de toxicitat. Pel que fa a aquests riscos, una anàlisi sobre ús de pregabalina i risc de dependència suggeria que quan la pregabalina, per exemple, es pren associada a hipnosedants, antidepressius, antipsicòtics o analgèsics opiacis, hi ha la possibilitat d’un increment del risc de disminució de l’estat d’alerta, somnolència, caiguda i fractura. Tot i que el 2019 la FDA va emetre una alerta informant de l’augment del risc de depressió respiratòria en pacients a tractament amb gabapentinoides i depressors del SNC, aquest estudi mostra una alta prevalença d’ús d’aquesta combinació, amb el problema de seguretat que això suposa. A més, cal tenir present que la població més exposada a aquests grups de medicaments acostuma a ser la més susceptible de patir-ne els seus efectes adversos.