“Amics, en el decurs de les dues darreres setmanes heu estat llegint sobre la meva mala sort. Tot i això, avui em considero l’home més afortunat a la faç de la terra”. Així començava el seu discurs de comiat el mític jugador de beisbol dels Yankees de Nova York Lou Gehrig, el 4 de juliol de 1939 davant les 60.000 persones que omplien el Yankee Stadium.
Una de les màximes figures del segon esport més seguit als Estats Units (només per darrera del futbol americà) es retirava a causa de l’esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia que als anys 30 era gairebé desconeguda. Tal i com es relata a la patobiografia de Gehrig, escrita pel Dr. Francisco Javier Rodríguez de Rivera, de la Unitat d’ELA de l’Hospital Universitari La Paz i publicada aquest any per any per You & Us, l’esportista va ser diagnosticat i atès a la Clínica Mayo, de Rochester, l’any 1939 on se li va prescriure un còctel d’antioxidants amb vitamines C i B.
Lou Gehrig va morir el 2 de juny de 1941. La seva patobiografia segueix l’evolució de la malaltia a partir de la documentació clínica que ha arribat fins a avui i que permet afirmar al Dr. Rodríguez de Rivera que el jugador va patir una esclerosi lateral amiotròfica espinal esporàdica amb un curs evolutiu clàssic.
Tot i que més de 70 anys abans, el neuròleg francés Jean-Marie Charcot havia estat el precursor en la descripció de l’ELA, el cert que avui encara es coneix com la malaltia de Gehrig, sobretot al món anglosaxó, una prova de l’impacte social i fins i tot científic que va tenir el seu cas.
El cinema també ha contribuït a consolidar en l’imaginari col·lectiu la figura de Gehrig, gràcies a un film amb categoria de clàssic de Hollywood com és “El orgullo de los yankees”, que Sam Wood va dirigir el 1942, només un anys després de la mort de l’esportista. Gary Cooper va ser l’encarregat d’encarnar Lou Gehrig en una pel·lícula on també van participar Teresa Wright, que interpretava a Eleanor, l’esposa de Gehrig; Walter Brennan i una altre mite del beisbol, Babe Ruth, que va compartir vestidor amb Gehrig.
Aquí us deixem un fragment del comiat real de Lou Gehrig i un altre del film on Gary Cooper recrea l’emocionant discurs de l’esportista:
NOTA: Per gentilesa dels Laboratoris Italfarmaco, la Unitat de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge 
disposa d’exemplars de la patobiografia de Lou Gehrig per a la seva distribució entre els professionals. Si esteu interessats, només heu de demanar-la a la secretaria de la Unitat.
Parlem d’ELA en set pel·lícules
A la història del cinema trobem altres pel·lícules a les quals l’ELA és protagonista. Aquestes són algunes de les més destacades:
- No eres tú (You’re not you) 2014. Dirigida per George C. Wolfe, és la història de la relació entre una pianista d’èxit (Hillary Swank) que pateix ELA i la jove (Emmy Rossum) que esdevé al seva cuidadora.
2. La teoría del todo (The theory of everything), James Marsh, 2014. El film es concentra en la joventut d’Stephen Hawking, explicada des de la perspectiva de Jane Wilde, la seva primera esposa, amb qui es va casar poc després que li fos diagnosticada l’ELA. Eddie Redmayne va guanyar l’Oscar per la seva interpretació del científic. Felicity Jones, que interpreta el paper de Wilde, també va ser nominada.
3. En tierra de hombres (North country), Niki Caro, 2005. En aquest intens drama sobre l’assetjament sexual laboral, protagonitzat per Charlize Theron (nominada a l’Oscar pel seu paper), Frances McDormand interpreta a una treballadora amiga seva que contrau l’ELA.
4. Jenifer, 2001, Jace Alexander. Biopic de la productora teatral de Nova York Jenifer Estess (interpretada per Laura San Giacomo), a qui li van diagnosticar ELA amb 34 anys. En rebre la notícia, Jenifer i les seves dues germanes, Valerie i Meredith, van posar en marxa la iniciativa Project ALS per impulsar la recerca sobre la malaltia. Annabella Sciorra, Edie Falco, Marisa Tomei, Rob Morrow i Julianna Margulies completen un bon repartiment.
5. Martes con mi viejo profesor (Tuesdays with Morrie), 1999, Mick Jackson. En la seva penúltima aparició a la pantalla, Jack Lemmon interpreta al veterà professor Morrie Schwarts, malalt d’ELA i protagonista de la novel·la biogràfica de Mitch Albom. En aquest aquest cas, Hank Azaria fou l’encarregat de donar rèplica a Lemmon en una pel·lícula rodada per a la televisió.
6. Hugo Pool, Robert Downey Sr.1997. El pare d’una de les estrelles actuals del cinema nord-americà va dirigir al seu fill, a més de Sean Penn, Patrick Dempsey, Malcom McDowell i Alyssa Milano, que interpreta a una socorrista de piscina que s’enamora d’un noi que pateix ELA (Dempsey). Val a dir que Downey Sr. va escriure el guió de la pel·lícula amb la seva esposa, l’escriptora Laura Ernst, que havia mort l’any 1994 a causa de la malaltia.
7. Jason Becker: Not dead yet. Jesse Vile, 2012 Acabem aquest petit recull amb un documental sobre el guitarrista Jason Becker, qui des de començaments de la dècada dels 90 pateix ELA. Llavors, amb 19 anys, era considerat ja com un dels millors guitarristes de rock de tot el món. Avui, amb 45, continua composant música amb els ulls.
