Els resultats de l’assaig clínic fase III Phoenix, impulsat pel laboratori Amyliyx per avaluar la capacitat del fàrmac Albrioza (AMX0035) d’alentir l’evolució de l’ELA no han estat positius, segons ha anunciat en un comunicat la companyia.
Això suposarà que el laboratori no demanarà l’autorització de l’Albrioza a l’Agència Europea del Medicament (EMA). El fàrmac si es comercialitza a Canadà i els Estats Units des de fa uns mesos.
Segons indiquen Justin Klee i Joshua Cohen, codirectors executius d’Amylyx, en un comunicat, “estem sorpresos i profundament decebuts pels resultats de Phoenix després de les dades positives de l’assaig Centaur. La nostra principal prioritat en aquest moment és compartir la informació amb les persones que pateixen ELA i els seus metges; això forma part del nostre compromís continu amb ells i amb la nostra missió”.
L’equip del laboratori agraeix la dedicació dels participants en l’assaig, els investigadors i equips dels centres d’estudi i afegir que “amb les dades recollides de 664 participants, estem segurs que hi haurà aprenentatges importants que ajudaran la investigació futura de l’ELA”.
Els pacients participants procedeixen de 69 centres d’Europa i els EUA. A Espanya, van ser cinc els hospitals els que van formar part d’aquest assaig: l’Hospital de Bellvitge; l’Hospital Universitari de Donostia; l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe (València); l’Hospital San Rafael (Madrid) i l’Hospital del Mar (Barcelona).
Vegeu el comunicat íntegre d’Amyliyx
En opinió de la Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge (HUB), “això ens mostra que en malalties com l’ELA necessitem assajos de un termini més llarg de temps, perquè és aleshores quan podem veure un impacte en la progressió de la malaltia”.
Destaca, a més, “que el futur no ha de ser decebedor, sinó esperançador, hem de recopilar tota la informació que ens han aportat els assajos fallits d’aquests dos darrers anys i veure on estan els errors, si a les dianes terapèutiques, si hem d’utilitzar més d’una, o en l’estratificació dels pacients, perquè no dividim o apliquem el tractament idoni per a cada pacient”.
La Dra. Povedano considera que s’ha de reforçar encara més el treball de plataformes de recerca com Precission ALS, en que participa l’HUB, “perquè son plataformes de maneig de dades, no només clíniques, sinó també de biomarcadors i proves d’imatge, el que ens permetrà conèixer millor els subtipus de pacient i la progressió de la malaltia i aleshores podrem estratificar i personalitzar”.
