La intel·ligència artificial està transformant la investigació de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Aquest ha estat el gran tema abordat a la IX Trobada Internacional de l’ELA a Espanya, organitzat el passat 6 d’octubre per la Fundació Luzón i la Fundació Ramón Areces.
A la trobada hi han participat professionals de diversos àmbits, com la Dra. Mònica Povedano, cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge. La Dra. Povedano va destacar que “la intel·ligència artificial és clau per impulsar una neurologia de precisió personalitzada, amb aplicacions que van des de la prevenció i el diagnòstic primerenc fins al tractament individualitzat i la restauració funcional”, segons recull en una nota de premsa la Fundació Ramon Areces.
La neuròloga va afegir que, per aprofitar-ne el potencial, “s’ha d’integrar aquesta tecnologia de forma ètica, equitativa i regulada, garantint una validació rigorosa, un accés just i l’alfabetització digital”. En la seva participació a la trobada, la Dra. Povedano va abordar l’estat actual de la intel·ligència artificial en la investigació biomèdica de l’ELA i va repassar els principals èxits aconseguits, els reptes pendents i les línies de recerca que podrien marcar el futur del diagnòstic i tractament de la malaltia.
Cap a un futur sense ELA
Un altres dels participants, Nicola Ticozzi, expert en neurologia de l’IRCCS Istituto Auxologico Italiano a Milà, ha posat èmfasi en com la intel·ligència artificial està ajudant a identificar patrons genètics que contribueixen a millorar el diagnòstic de l’ELA. “La intel·ligència artificial està transformant la comprensió genètica de l’ELA en integrar dades complexes i revelar gens, variants i interaccions que abans eren inaccessibles”, va afirmar.
Així mateix, el neuròleg italià va subratllar la importància d’un tipus de tecnologia: la IA explicable. “Gràcies a ella, s’hi pot garantir transparència i confiança clínica, accelerar el diagnòstic, guiar el desenvolupament de teràpies i potenciar la medicina de precisió, amb el desafiament d’escalar aquests avenços i convertir-los en beneficis reals per a pacients i famílies”.
L’equilibri entre innovació i responsabilitat
Una tercera ponència va correspondre al científic irlandès Robert McFarlane, del Trinity College de Dublin. L’especialista va esmentar iniciatives, com PRECISION ALS i Project MinE, que busquen unir investigadors de tot el món per avançar a l’estudi de l’ELA. “Tenen un gran potencial, encara que l’ús de dades sensibles comporta riscos de biaix i planteja desafiaments ètics. El futur de la IA a l’ELA dependrà de trobar un equilibri entre innovació i responsabilitat, assegurant que els avenços es tradueixin en teràpies efectives sense comprometre la confiança dels pacients”, va afegir.
L’última ponència va anar a càrrec d’Alberto Tena, de la Universitat de Lleida, sobre com la IA pot ajudar en la detecció primerenca de l’ELA bulbar, que afecta funcions vitals com la respiració, la deglució i la comunicació. “La nostra investigació ha mostrat bons resultats en la detecció primerenca de la disfunció bulbar usant anàlisis de veu amb intel·ligència artificial, i està ajudant a desenvolupar una eina digital econòmica i sense contacte per realitzar aquest diagnòstic, tant a clíniques com a casa”, ha observat.
Posteriorment, el Dr. Alejandro Caravaca, de l’Hospital de Bellvitge, va moderar una taula de referents internacionals sobre l’impacte que la IA pot tenir a la investigació de l’ELA.
María José Arregui, que fins fa poc presidia la Fundació Luzón i ara forma part del patronat, va agrair el suport rebut i va donar la benvinguda a Estíbaliz Luzón, la nova Presidenta Executiva de l’organització. “El meu pare va crear aquesta Fundació el 2016 amb una missió clara: fomentar la investigació sobre l’ELA per trobar una cura. Avui és un orgull veure com la nostra comunitat segueix creixent, unida i compromesa amb aquest objectiu”, va subratllar Luzón.
En aquest enllaç podeu recuperar el vídeo íntegre de l’acte
