Un estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) va identificar el passat mes de gener determinades propietats protectores en el consum d’àcid docosahexaenoic (DHA), un àcid gras que intervé en funcions clau del sistema nerviós. La recerca mostra que el DHA pot tenir efectes beneficiosos en la neuroinflamació, molt present a l’ELA.
El professor Manel Portero, del grup de recerca de Fisiopatologia Metabòlica del IRBLleida ens explica en detalla la recerca en aquesta entrevista.
1. ¿Quin era el principal objectiu de l’estudi i els seus punts de partida?
Partim del fet que tant la recerca feta en altres grups com en el nostre (Dra Povedano-Dr Ferrer) descriu que amb l’ELA hi ha canvis molt importants en els greixos que formen part de l’estructura de les neurones i altres cèl·lules del sistema nerviós. També es demostra que hi ha una alteració en els processos de fabricació d’aquests greixos en models experimentals i de cèl·lules de pacients. Els canvis son molt diversos depenent del pacient, però hi ha un tipus especial de greixos, els anomenats omega-3, que demostraven canvis en la seva concentració de forma molt marcada. Així mateix, en d’altres malalties neurodegeneratives també s’ha vist disminucions en la concentració d’aquestes molècules. Atès que tenen un paper molt rellevant en l’estructura de les neurones, en la fabricació de molècules de senyalització entre diferents cèl·lules, per al manteniment d’una bona funció nerviosa, i també juguen un rol en la tornada a la normalitat desprès de la inflamació, ens vàrem plantejar si els canvis en la quantitat d’àcids grassos omega 3 podrien variar el curs de la malaltia. Com que aquests composts entren al nostre organisme a través de la dieta, vàrem planificar emprar canvis en la dieta en models experimentals de la malaltia, un ratolí modificat genèticament, i veure si podria afectar al grau de desenvolupament de la malaltia.
2. ¿Com s’ha dut a terme el projecte?
Essencialment, una gran part de l’estudi s’ha fet en un model de malaltia de la neurona motora de ratolí modificat genèticament. Aquests ratolins s’han modificat genèticament per a produir grans quantitats d’una proteïna que en humans causa una forma familiar de l’ELA. A aquests ratolins se’ls hi ha donat tres tipus de dietes: no modificada, baixa en omega-3 i una dieta baixa en omega-3 amb adició d’un greix especial relacionat anomenat àcid docosahexaenoic (DHA). Desprès els resultats s’han comprovat en altres models de la malaltia, no només en ratolins transgènics. En tots els models, s’han mesurat paràmetres com la inflamació en el sistema nerviós, el canvi de composició de les membranes cel·lulars, les modificacions de radicals lliures, i d’altres variables relacionades amb el desenvolupament de la malaltia.
3. ¿Quines són les seves principals conclusions?
La principal conclusió és que els àcids grassos omega-3 poden actuar en alguns models com a potents protectors, contribuint a que la malaltia no avanci tant de pressa en el ratolí. A més, es va descriure que un factor que sovint no es té present, el gènere, pot interactuar en la malaltia. L’ELA es una mica més freqüent i greu en homes que en dones, i en el cas dels ratolins, el tractament amb DHA va aconseguir que els ratolins mascles desenvolupessin més lentament la malaltia, tant com les femelles. La diferencia de temps que s‘aconsegueix, equivalent a diversos mesos en temps de l’esser humà, ens fa pensar que la malaltia i les formes diferents de presentar-se en cada persona, poden estar relacionades amb el metabolisme d’aquests greixos especials.
4. ¿Quines conseqüències o nous treballs de recerca se’n poden derivar?
Hem d’esbrinar si aquests canvis en greixos també es donen en la població humana, fet que ja s’està preparant en un article. Si es el cas, permetria establir si existeixen diferents formes de la malaltia basades en el metabolisme neuronal, en particular en aquest cas, en el maneig dels greixos omega-3 i els productes derivats. Amb molta recerca encara per realitzar, en un futur pretenem que aquestes analítiques siguin una eina per permetre una millor predicció del curs temporal de la malaltia, i si aconseguim entendre les bases, al final podríem ser capaços de fer tractaments “a mida”… es a dir, en aquells pacients on puguem demostrar que hi hagi canvis lipídics, estudiar com són i quin tipus de fàrmac o aproximació terapèutica pot ser adequada per retardar el màxim l’avenç de la malaltia.
5. Com ha col·laborat la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona en aquest estudi?
La Unitat Funcional, en particular l’equip de la Dra. Povedano, és una peça clau d’aquesta recerca, ja que, gràcies a la generositat dels pacients i dels seus cuidadors, es poden analitzar mostres provinents dels malalts, i extrapolar així les troballes fetes al laboratori a l’entorn assistencial. L’experiència de la Dra Povedano, i la resta de l’equip multidisciplinari, mitjançant la seva expertesa en la diagnosi i cura dels malalts, ajuda a posar en context la recerca realitzada en ratolins. Addicionalment, gràcies a la seva participació, s’han pogut validar part dels canvis observats in vitro en cèl·lules donades pels pacients, i obtingudes i caracteritzades gràcies a la tasca de la Unitat Funcional. A més, ha participat en el plantejament de la hipòtesi de investigació, el desenvolupament de la recerca i la comunicació i difusió dels resultats.
Aquestes imatges de microscòpia mostren com la dieta enriquida en àcids grassos omega-3 (DHA) pot contribuir a canvis en el sistema de reparació (mostrats en color verd), tot i que la quantitat de neurones (mostrada en color vermell) és similar. Les imatges corresponen a seccions de medul·la espinal de ratolins mascles de 90 dies d’edat.
