Amb el títol Metabolisme, Sistemes Model i Teràpies per a l’ELA, el passat 2 de juliol es va desenvolupar la III Trobada Internacional d’Investigació en ELA, organitzada per la Fundació Luzón i la Fundació Ramón Areces. La Dra. Mònica Povedano, neuròloga responsable de la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge va coordinar el programa, en què un grup d’experts investigadors internacionals van donar a conèixer els últims avenços per combatre la malaltia.
Kevin Talbot, cap de la Divisió de Neurologia Clínica del Nuffield Department of Neurosciences de la Universitat d’Oxford va ser l’encarregat de fer la conferència magistral sobre la modelització de l’ELA en l’era de la medicina de precisió. Talbot va abordar la complexitat de la malaltia, i com el concepte original de la malaltia que va fer Charcot al final del segle XIX queda avui fora de lloc. En un enfocament que encaixa bastant amb el que s’està aplicant a la Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge, va afirmar que hem d’abordar la patologia com una síndrome que engloba un grup heterogeni de malalties.
Va insistir en el fet que, com també descriu Ammar Al-Chalabi, es tracta d’un procés que simula al càncer, amb un seguit de factors que interactuen de forma diferent en cada pacient. Fins i tot, és conegut que les aquelles persones que són portadores d’una mateixa alteració genètica poden expressar-la clínicament de forma diferent, influenciats pel propi envelliment cel·lular. Sabem que la patologia és edat-dependent, fins i tot en pacients portadors de determinades alteracions genètiques (l’expansió anòmala de C9, per exemple) que no desenvolupen la malaltia fins a edats avançades.
Talbot també va introduir la problemàtica dels models animals, subratllant que el futur va cap a teràpies personalitzades en funció del mecanisme etiopatogènic que predomini en cada pacient.
- Vegeu l’article de Kevin Talbot Amyotrophic lateral sclerosis: the complex path to precision medicine
- Vegeu l’article Mechanisms, models and biomarkers in amyotrophic lateral sclerosis
Posteriorment, Hélène Blasco, de la Universitat francesa de Tours, va parlar d’alteracions en el metabolisme dels pacients i de la forma en que es defineixen estats d’hipermetabolisme que donen lloc a caquèxia (estat d’extrema desnutrició) i pitjor pronòstic. També va comentar l’ús de biomarcadors metabòlics en el seguiment dels malalts, del seu paper com a factors de predicció de l’evolució i de la importància de l’enriquiment calòric.
- Vegeu l’article Plasma creatinine and amyotrophic lateral sclerosis prognosis: a systematic review and meta-analysis, amb participació d’Hélène Blasco.
- Vegeu l’article Metabolomics Biomarkers: A Strategy Toward Therapeutics Improvement in ALS, amb participació d’Hélène Blasco.
Maria Demestre, de l’Stem Cell Group de la Universitat d’Ulm, a Alemanya, va mostrar el paper de la cèl·lules mare pluripotencials, obtingudes de pèl de pacients, en els treballs de laboratori. Va descriure les troballes en el model FUS, que ha permès postular el fet que la malaltia pugui tenir un origen en la unió nervi-múscul.
- Vegeu l’article FUS Mislocalization and Vulnerability to DNA Damage in ALS Patients Derived hiPSCs and Aging Motoneurons, amb participació de Maria Demestre.
- Vegeu l’article Synaptic FUS Localization During Motoneuron Development and Its Accumulation in Human ALS Synapses, amb participació de Maria Demestre.
Abraham Acevedo, de la Unitat de Recerca de l’Hospital Universitari de Canàries. Fundación Canária de Investigación Sanitaria (FUNCANIS). CIBERNED (ISCIII), que va explicar la importància dels models murins de sod 1, així com l’intent del seu laboratori d’humanitzar el model animal, per aconseguir que s’assembli el màxim possible a la forma esporàdica de la malaltia. Va insistir en que tots els models es complementen en l’estudi de les malalties.
- Vegeu l’article A novel SOD1-ALS mutation separates central and peripheral effects of mutant SOD1 toxicity, amb participació d’Abraham Acevedo.
Per últim, Ana Martinez, del Centro de Investigaciones Biológicas (CIB-CSIC-CIBERNED (ISCIII) i coordinadora del Consorci ELA-Madrid, va concloure la jornada amb les troballes del seu laboratori, on han identificat una nova diana terapèutica: inhibidors de GSK3 han mostrat un alentiment en l’evolució de la malaltia, per la qual es planteja un assaig clínic.
- Vegeu l’article Small GSK-3 Inhibitor Shows Efficacy in a Motor Neuron Disease Murine Model Modulating Autophagy, amb participació d’Ana Martínez
