Entrevista amb la Dra. Mònica Povedano, responsable de l’organització local de l’ENCALS (European Network for the Cure of ALS) Meeting 2023
Barcelona acollirà entre els dies 11 i 14 de juliol la reunió anual de l’ENCALS, la xarxa europea que aplega els grups de recerca i les unitats clíniques. És la primera vegada que aquesta reunió es fa a Barcelona i tot l’Estat, en el que suposa un reconeixement a l’expertesa i la capacitat de la recerca al voltant de l’ELA que aglutina la capital catalana.
La Dra. Mònica Povedano, coordinadora de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona (UFMM) del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), és la responsable del comitè organitzador local de la trobada anual de l’ENCALS que ha registrat més inscrits (més de 800) de totes les realitzades fins ara. En aquesta entrevista la Dra. Povedano presenta alguns dels trets més destacats de la reunió.
Quina és la dimensió d’una trobada com l’ENCALS?
- L’ENCALS és el congrés europeu d’ELA, que per primera vegada es fa a l’Estat espanyol i s’ha decidit que la seu sigui Barcelona. És un congrés molt important, perquè aglutina tot el coneixement de la recerca bàsica del continent en la malaltia de motoneurona. Hi ha d’altres congressos a d’altres zones del món, com a la costa est del EUA o el del Pacífic, que aplega al Japó, Austràlia i el Sudest asiàtic, però Europa sempre ha estat líder en la recerca de la malaltia. Per tant, l’ENCALS és la trobada que té més força i estem molt il·lusionats amb el fet que Barcelona hagi estat la ciutat escollida per acollir-la.
L’ENCALS Barcelona es planteja amb algun objectiu o tret diferencial en relació a les edicions anteriors?
- El primer fet diferencial és serà el congrés de l’ENCALS amb més persones inscrites de les que s’han realitzat fins ara. Per 1ª vegada hi ha més de 800 inscrits, que vindran a presentar i contrastar els resultats dels seus treballs i a crear un ambient de divulgació i de treball conjunt entre els diferents grups de recerca. Hi ha grups espanyols que presentaran els resultats dels seus treballs de recerca, amb línies que van des dels biomarcadors diagnòstics o pronostic als models animals en els que estudiem els mecanismes relacionats amb la neurodegeneració, o els estudis epidemiològics.
Es tracta d’un congrés d’àmbit exclusivament europeu?
- Un altre fet diferencial del congrés de Barcelona és que s’obren les portes a d’altres regions del món, com Sudamèrica i Àfrica, donat que s’ha vist la rellevància dels ancestres i de la nostra càrrega genètica en el risc de desenvolupar una malaltia neurodegenerativa. Aquest és un ENCALS que supera les seves fronteres continentals i això és un fet molt rellevant. Europa és transforma en l’eix a partir del qual es vertebra la recerca, més enllà dels països desenvolupats, i comença aquest treball en xarxa amb Sudamèrica i amb països africans, com ara Etiòpia.
A banda dels que ja ha esmentat, quins altres seran els temes destacats que s’abordaran en aquesta edició de Barcelona?
- Tractarem, per exemple, un tema cabdal com és la regulació farmacèutica; com regula la FDA, com ho fa l’EMA, quines diferències hi ha, que ja les estem vivint avui, amb fàrmacs que són aprovats a Estats Units i Canadà i aquí a Europa no. I tindrem un debat molt interessant, Comercialització anticipada o evidència definitiva, amb la participació de Jinsy Andrews, de la Universitat de Columbia, i Chris McDermott, de la Universitat de Sheffield, moderats per Leonard van den Berg. Com a organitzadors, esperem que es generi un bon ambient de treball, que siguem tots capaços de posar en marxa xarxes i treballs col·laboratius. Reunions com l’ENCALS propicien un networking molt important. Estem segurs que es podrà veure tota la recerca que es fa a l’Estat gràcies a la presència de tots els grups presentant els seus treballs o com a speakers principals, com en el cas del Dr. Portero o Abraham Acevedo. En definitiva es tracta de ser conscients que actuant de forma aïllada, pel nostre compte, no anem enlloc i alhora del fet que aquestes plataformes europees són fonamental. Es faran simposis paral·lels de Precision ALS i models presimptomàtics portadors d’una expansió genètica que comparteixen la ELA i la DFT (demència frontó temporal). Això ens permetrà compartir coneixement de dos malalties que venen del mateix espectre sindròmic, però amb presentacions clíniques molt diferents, i podrem aprendre uns dels altres.
