En aquest context, l’assaig OVERLORD-MS<\/a>, publicat a The New England Journal of Medicine<\/em>, respon una pregunta que havia quedat sense resposta durant anys: hi ha difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre el rituximab i l’ocrelizumab quan tots dos s’utilitzen com a tractament de primera l\u00ednia en pacients amb esclerosi m\u00faltiple remitent recurrent?<\/p>\n\n\n L’estudi va incloure 216 pacients amb un diagn\u00f2stic recent i activitat inflamat\u00f2ria documentada, que van ser assignats aleat\u00f2riament a rebre rituximab o ocrelizumab durant 24 mesos. Es va dissenyar com un assaig de fase III, multic\u00e8ntric, doble cec i de no inferioritat, amb l’objectiu principal d’avaluar l’abs\u00e8ncia de noves lesions o el creixement de lesions en les imatges de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica ponderades en T2 entre els mesos 6 i 24, que \u00e9s un marcador sensible de l’activitat de la malaltia en l’esclerosi m\u00faltiple.<\/p>\n\n\n\n Els resultats van mostrar que el rituximab va complir el criteri predefinit de no inferioritat en comparaci\u00f3 amb l’ocrelizumab. La probabilitat estimada de mantenir-se lliure de noves lesions va ser del 92,2 % amb rituximab i del 94 % amb ocrelizumab, amb una difer\u00e8ncia de risc del \u20132,6 punts percentuals (IC del 95 %, del \u20139,4 al 4,3), sense difer\u00e8ncies significatives en la taxa de recaiguda anualitzada, la progressi\u00f3 de la discapacitat o el rendiment cognitiu durant el seguiment. El perfil de seguretat tamb\u00e9 va ser comparable, tot i que les infeccions lleus eren m\u00e9s freq\u00fcents en el grup de rituximab.<\/p>\n\n\n\n Quan el mecanisme biol\u00f2gic explica els resultats<\/strong><\/p>\n\n\n\n Des d’una perspectiva patofisiol\u00f2gica, aquests resultats s\u00f3n coherents amb el coneixement actual de la malaltia. Tant el rituximab com l’ocrelizumab s\u00f3n anticossos monoclonals que s’adrecen a l’antigen CD20, una prote\u00efna de superf\u00edcie present des de l’etapa pre-B tardana fins a les c\u00e8l\u00b7lules B de mem\u00f2ria, c\u00e8l\u00b7lules que tenen un paper essencial en l’esclerosi m\u00faltiple m\u00e9s enll\u00e0 de la producci\u00f3 d’anticossos. L’esgotament d’aquestes poblacions redueix la presentaci\u00f3 d’ant\u00edgens als limf\u00f2cits T, disminueix la producci\u00f3 de citocines proinflamat\u00f2ries i limita la cascada inflamat\u00f2ria responsable de la desmielinitzaci\u00f3 i el dany axonal.<\/p>\n\n\n\n En certa manera, l’assaig no nom\u00e9s compara dos tractaments, sin\u00f3 que tamb\u00e9 confirma la rellev\u00e0ncia biol\u00f2gica d’una estrat\u00e8gia terap\u00e8utica que s’adre\u00e7a a un dels mecanismes centrals de la malaltia.<\/p>\n\n\n\n La contribuci\u00f3 de l’estudi<\/strong><\/p>\n\n\n\n Potser el seu valor m\u00e9s gran rau no nom\u00e9s a demostrar que el rituximab no \u00e9s inferior a l’ocrelizumab, sin\u00f3 en el tipus de proves que proporciona. Fins ara, les comparacions entre els dos f\u00e0rmacs s’havien basat en estudis observacionals propensos a biaixos i factors de confusi\u00f3. Aquest assaig presenta, per primera vegada, una comparaci\u00f3 directa, aleatoritzada i doble cec entre dues ter\u00e0pies anti-CD20 en pacients adults amb esclerosi m\u00faltiple amb brots i remissions de nova diagnosi i recentment activa, la qual cosa redueix gran part de la incertesa que existia pr\u00e8viament.<\/p>\n\n\n\n Des d’una perspectiva de farmacologia cl\u00ednica, aquest estudi destaca la import\u00e0ncia de generar evid\u00e8ncia d’alta qualitat que compari alternatives terap\u00e8utiques amb mecanismes d’acci\u00f3 similars, i tamb\u00e9 permet una presa de decisions cl\u00edniques m\u00e9s informada.<\/p>\n\n\n\n Rocio Rodas<\/p>\n\n\n\n R3 de Farmacologia Cl\u00ednica<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’esclerosi m\u00faltiple ha experimentat una veritable revoluci\u00f3 terap\u00e8utica des que es va recon\u00e8ixer el paper central dels linf\u00f2cits B en la fisiopatologia de la malaltia i amb el desenvolupament dels nous f\u00e0rmacs d’alta efic\u00e0cia. Aquest canvi de paradigma va obrir … Continua llegint ![\"\"](\"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-content\/uploads\/sites\/5\/2024\/07\/alzheimer_552_0.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n