{"id":1405,"date":"2026-07-24T07:50:14","date_gmt":"2026-07-24T06:50:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/?p=1405"},"modified":"2026-07-24T07:50:15","modified_gmt":"2026-07-24T06:50:15","slug":"rituximab-en-lesclerosi-multiple-assaig-overlord-ms","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/rituximab-en-lesclerosi-multiple-assaig-overlord-ms\/","title":{"rendered":"Rituximab en l&#8217;esclerosi m\u00faltiple: Assaig OVERLORD-MS"},"content":{"rendered":"\n<p>L&#8217;esclerosi m\u00faltiple ha experimentat una veritable revoluci\u00f3 terap\u00e8utica des que es va recon\u00e8ixer el paper central dels linf\u00f2cits B en la fisiopatologia de la malaltia i amb el desenvolupament dels nous f\u00e0rmacs d&#8217;alta efic\u00e0cia. Aquest canvi de paradigma va obrir el cam\u00ed al desenvolupament dels anticossos anti-CD20, que avui dia representen una de les estrat\u00e8gies m\u00e9s eficaces per controlar l&#8217;activitat inflamat\u00f2ria i modificar el curs de la malaltia.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>L&#8217;assaig<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>En aquest context, l&#8217;<a href=\"https:\/\/www.nejm.org\/doi\/abs\/10.1056\/NEJMoa2600993\">assaig OVERLORD-MS<\/a>, publicat a <em>The New England Journal of Medicine<\/em>, respon una pregunta que havia quedat sense resposta durant anys: hi ha difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre el rituximab i l&#8217;ocrelizumab quan tots dos s&#8217;utilitzen com a tractament de primera l\u00ednia en pacients amb esclerosi m\u00faltiple remitent recurrent?<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"alignleft size-full\"><img loading=\"lazy\" width=\"552\" height=\"310\" src=\"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-content\/uploads\/sites\/5\/2024\/07\/alzheimer_552_0.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1199\" \/><\/figure><\/div>\n\n\n<p>L&#8217;estudi va incloure 216 pacients amb un diagn\u00f2stic recent i activitat inflamat\u00f2ria documentada, que van ser assignats aleat\u00f2riament a rebre rituximab o ocrelizumab durant 24 mesos. Es va dissenyar com un assaig de fase III, multic\u00e8ntric, doble cec i de no inferioritat, amb l&#8217;objectiu principal d&#8217;avaluar l&#8217;abs\u00e8ncia de noves lesions o el creixement de lesions en les imatges de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica ponderades en T2 entre els mesos 6 i 24, que \u00e9s un marcador sensible de l&#8217;activitat de la malaltia en l&#8217;esclerosi m\u00faltiple.<\/p>\n\n\n\n<p>Els resultats van mostrar que el rituximab va complir el criteri predefinit de no inferioritat en comparaci\u00f3 amb l&#8217;ocrelizumab. La probabilitat estimada de mantenir-se lliure de noves lesions va ser del 92,2 % amb rituximab i del 94 % amb ocrelizumab, amb una difer\u00e8ncia de risc del \u20132,6 punts percentuals (IC del 95 %, del \u20139,4 al 4,3), sense difer\u00e8ncies significatives en la taxa de recaiguda anualitzada, la progressi\u00f3 de la discapacitat o el rendiment cognitiu durant el seguiment. El perfil de seguretat tamb\u00e9 va ser comparable, tot i que les infeccions lleus eren m\u00e9s freq\u00fcents en el grup de rituximab.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Quan el mecanisme biol\u00f2gic explica els resultats<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Des d&#8217;una perspectiva patofisiol\u00f2gica, aquests resultats s\u00f3n coherents amb el coneixement actual de la malaltia. Tant el rituximab com l&#8217;ocrelizumab s\u00f3n anticossos monoclonals que s&#8217;adrecen a l&#8217;antigen CD20, una prote\u00efna de superf\u00edcie present des de l&#8217;etapa pre-B tardana fins a les c\u00e8l\u00b7lules B de mem\u00f2ria, c\u00e8l\u00b7lules que tenen un paper essencial en l&#8217;esclerosi m\u00faltiple m\u00e9s enll\u00e0 de la producci\u00f3 d&#8217;anticossos. L&#8217;esgotament d&#8217;aquestes poblacions redueix la presentaci\u00f3 d&#8217;ant\u00edgens als limf\u00f2cits T, disminueix la producci\u00f3 de citocines proinflamat\u00f2ries i limita la cascada inflamat\u00f2ria responsable de la desmielinitzaci\u00f3 i el dany axonal.<\/p>\n\n\n\n<p>En certa manera, l&#8217;assaig no nom\u00e9s compara dos tractaments, sin\u00f3 que tamb\u00e9 confirma la rellev\u00e0ncia biol\u00f2gica d&#8217;una estrat\u00e8gia terap\u00e8utica que s&#8217;adre\u00e7a a un dels mecanismes centrals de la malaltia.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>La contribuci\u00f3 de l&#8217;estudi<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Potser el seu valor m\u00e9s gran rau no nom\u00e9s a demostrar que el rituximab no \u00e9s inferior a l&#8217;ocrelizumab, sin\u00f3 en el tipus de proves que proporciona. Fins ara, les comparacions entre els dos f\u00e0rmacs s&#8217;havien basat en estudis observacionals propensos a biaixos i factors de confusi\u00f3. Aquest assaig presenta, per primera vegada, una comparaci\u00f3 directa, aleatoritzada i doble cec entre dues ter\u00e0pies anti-CD20 en pacients adults amb esclerosi m\u00faltiple amb brots i remissions de nova diagnosi i recentment activa, la qual cosa redueix gran part de la incertesa que existia pr\u00e8viament.<\/p>\n\n\n\n<p>Des d&#8217;una perspectiva de farmacologia cl\u00ednica, aquest estudi destaca la import\u00e0ncia de generar evid\u00e8ncia d&#8217;alta qualitat que compari alternatives terap\u00e8utiques amb mecanismes d&#8217;acci\u00f3 similars, i tamb\u00e9 permet una presa de decisions cl\u00edniques m\u00e9s informada.<\/p>\n\n\n\n<p>Rocio Rodas<\/p>\n\n\n\n<p>R3 de Farmacologia Cl\u00ednica<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;esclerosi m\u00faltiple ha experimentat una veritable revoluci\u00f3 terap\u00e8utica des que es va recon\u00e8ixer el paper central dels linf\u00f2cits B en la fisiopatologia de la malaltia i amb el desenvolupament dels nous f\u00e0rmacs d&#8217;alta efic\u00e0cia. Aquest canvi de paradigma va obrir &hellip; <a href=\"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/rituximab-en-lesclerosi-multiple-assaig-overlord-ms\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[19],"tags":[13,1396,1046,89,339,488,1357,77,1395],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1405"}],"collection":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1405"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1405\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1406,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1405\/revisions\/1406"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1405"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1405"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1405"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}