![\"\"](\"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-content\/uploads\/sites\/5\/2022\/12\/suicidi.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\nEn aquest estudi que comentem avui, es va dur a terme una cerca a MEDLINE, EMBASE, PsyciINFO, ClinicalTrials.gov i la base de dades de la FDA des de l’inici de cada base de dades fins a l’abril de 2025. Es van incloure assaigs cl\u00ednics aleatoritzats que comparaven antidepressius com a monoter\u00e0pia amb placebo o amb un altre antidepressiu per al tractament agut de trastorns psiqui\u00e0trics en adults (de 18 anys o m\u00e9s). Les afeccions incloses eren el trastorn depressiu major (TDM), els trastorns d’ansietat, el trastorn bipolar, els trastorns del son, l’esquizofr\u00e8nia i les conductes adictives. Es va realitzar una metan\u00e0lisi de xarxa per avaluar els canvis indu\u00efts pel tractament en el pes corporal, el colesterol total, la glucosa en sang, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, la pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica i diast\u00f2lica, l’interval QT corregit (QTc), el sodi, el potassi, els par\u00e0metres de funci\u00f3 hep\u00e0tica (AST, ALT i fosfatasa alcalina), la bilirrubina, l’urea i la creatinina. A m\u00e9s, es van realitzar meta-regresions per explorar la influ\u00e8ncia de l’edat, el sexe i el pes inicial en els canvis fisiol\u00f2gics observats. Tamb\u00e9 es va estimar la correlaci\u00f3 entre el canvi en la gravetat dels s\u00edmptomes depressius i el canvi en els par\u00e0metres metab\u00f2lics. El protocol es va registrar a PROSPERO i l’estudi va seguir les directrius PRISMA.<\/p>\n\n\n\n
La revisi\u00f3 va incloure 151 assaigs cl\u00ednics i 17 informes de la FDA, amb un total de 58.534 participants (41.937 tractats amb antidepressius i 15.597 amb placebo) i 30 antidepressius avaluats. L’edat mitjana era de 44,7 anys, el 62 % eren dones, i la durada del tractament oscil\u00b7lava entre 3 i 12 setmanes (mediana de 8 setmanes). Es van observar difer\u00e8ncies rellevants des del punt de vista cl\u00ednic entre els antidepressius pel que fa als efectes metab\u00f2lics i hemodin\u00e0mics. Pel que fa al pes corporal, es van observar reduccions m\u00e9s grans amb l’agomelatina (\u22122,44 kg), la fluoxetina (\u22120,81 kg), el bupropion (\u22120,79 kg), la sertralina (\u22120,76 kg) i la venlafaxina (\u22120,74 kg), mentre que els majors augments de pes es van observar amb maprotilina (+1,82 kg), amitriptilina (+1,60 kg), mianserina (+1,15 kg), fluvoxamina (+0,96 kg) i mirtazapina (+0,87 kg). Pel que fa al perfil metab\u00f2lic, es va observar un augment del colesterol total amb la desvenlafaxina, la venlafaxina, la duloxetina i la paroxetina. La duloxetina es va associar amb un augment de la gluc\u00e8mia. Aquests canvis es van produir malgrat que aquests f\u00e0rmacs s’associaven a una p\u00e8rdua de pes. Pel que fa a la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca i la pressi\u00f3 arterial, es van observar difer\u00e8ncies entre els antidepressius, amb una difer\u00e8ncia de m\u00e9s de 21 batecs per minut (bpm) entre la fluvoxamina (\u22128,18 bpm) i la nortriptylina (+13,77 bpm), i una difer\u00e8ncia de m\u00e9s de 11 mmHg en la pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica entre la nortriptilina (\u22126,68 mmHg) i la doxepina (+4,94 mmHg). La duloxetina, la desvenlafaxina i el levomilnacipran es van associar amb augments de l’AST, l’ALT i la FA, tot i que la magnitud d’aquests canvis no es va considerar significativa. No es van detectar efectes cl\u00ednicament rellevants en altres par\u00e0metres, com ara l’interval QT corregit (QTc), el sodi, el potassi, l’urea i la creatinina. Un pes corporal inicial m\u00e9s alt es va associar amb augments m\u00e9s pronunciats de la pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica, l’AST i l’ALT, i una edat m\u00e9s avan\u00e7ada es va associar amb augments m\u00e9s grans de la glucosa indu\u00efts pels antidepressius. No s’ha observat cap relaci\u00f3 entre la millora dels s\u00edmptomes depressius i els canvis metab\u00f2lics indu\u00efts pel tractament.<\/p>\n\n\n\n
Segons els autors d’aquest estudi, els antidepressius presenten perfils fisiol\u00f2gics i cardiometab\u00f2lics clarament diferents. Hi ha difer\u00e8ncies rellevants des del punt de vista cl\u00ednic entre els f\u00e0rmacs pel que fa al canvi de pes, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, la pressi\u00f3 arterial i els par\u00e0metres metab\u00f2lics. Aquests resultats recolzen la necessitat de tenir en compte el perfil cardiometab\u00f2lic individual de cada pacient a l’hora de seleccionar un antidepressiu i suggereixen que les guies cl\u00edniques haurien de reflectir millor aquestes difer\u00e8ncies entre tractaments.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els antidepressius poden causar canvis fisiol\u00f2gics, com ara alteracions en el pes corporal, la pressi\u00f3 arterial, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, el metabolisme dels carbohidrats i dels l\u00edpids, o anomalies hep\u00e0tiques i electrol\u00edtiques. No obstant aix\u00f2, les difer\u00e8ncies entre diversos antidepressius pel … Continua llegint