{"id":1327,"date":"2025-09-25T11:52:40","date_gmt":"2025-09-25T10:52:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/?p=1327"},"modified":"2025-09-25T13:17:32","modified_gmt":"2025-09-25T12:17:32","slug":"semaglutida-en-pacients-amb-esquizofrenia-i-obesitat-un-assaig-clinic","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/semaglutida-en-pacients-amb-esquizofrenia-i-obesitat-un-assaig-clinic\/","title":{"rendered":"Semaglutida en pacients amb esquizofr\u00e8nia, prediabetis i obesitat: un assaig cl\u00ednic."},"content":{"rendered":"\n

Els pacients amb esquizofr\u00e8nia tenen un major risc cardiovascular degut a la seva pr\u00f2pia malaltia i als trastorn metab\u00f2lics provocats pel tractament antipsic\u00f2tic. Fins ara, les intervencions existents han mostrat un efecte limitat. Els pacients acostumen a rebre tractament amb metformina quan desenvolupen diabetis per\u00f2 el seu efecte sobre la reducci\u00f3 del pes \u00e9s molt petit. En una entrada fa uns mesos<\/a> ja parlavem de la necessitat de fer recerca amb aquest f\u00e0rmac en aquests pacients, amb l’objectiu de millorar la seva salut metab\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n

Els investigadors d\u2019aquest estudi recent<\/a> van plantejar avaluar l’efecte de la semaglutida, un agonista del receptor del p\u00e8ptid similar al glucag\u00f3 administrat un cop per setmana, en adults (entre 18 i 60 anys) amb esquizofr\u00e8nia tractats amb antipsic\u00f2tics, que presentaven prediabetis (hemoglobina glicosilada A1c\u200b [HbA1c\u200b], 5,7%-6,4%) i sobrep\u00e8s o obesitat (\u00edndex de massa corporal [IMC] \u226527).<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Es va dissenyar un assaig cl\u00ednic aleatoritzat, controlat amb placebo entre gener de 2022 i maig de 2024. L’estudi es va realitzar en 6 centres d’atenci\u00f3 psiqui\u00e0trica a Dinamarca. Els participants van ser assignats a l’atzar (1:1) per rebre 1 mg de semaglutida subcut\u00e0nia o placebo. La variable principal va ser el canvi de pes despr\u00e9s de 30 setmanes de tractament. Les variables secund\u00e0ries van incloure canvis en par\u00e0metres metab\u00f2lics (p. ex., glucosa en dej\u00fa, l\u00edpids i marcadors de salut hep\u00e0tica), la circumfer\u00e8ncia de la cintura, i els canvis en les funcions cognitiva i sexual i en les puntuacions de psicopatologia.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019hi van incloure 119 pacients, i 105 (88,2%) van completar l’estudi. El grup de semaglutida (n = 59) va perdre una mitjana (DS) de 6,5 (5,4) kg (IC del 95%, -7,9 a -5,1 kg), mentre que el grup de placebo (n = 60) va perdre una mitjana (DS) de 0,8 (2,5) kg (IC del 95%, -1,4 a -0,2 kg). La difer\u00e8ncia de p\u00e8rdua de pes entre els grups va ser de -5,7 kg (IC del 95%, -7,0 a -4,4 kg; P < .001). El grup de semaglutida va mostrar millores significatives en totes les mesures secund\u00e0ries metab\u00f2liques en comparaci\u00f3 amb el placebo. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives en les puntuacions de funci\u00f3 cognitiva i sexual ni en les de psicopatologia. Els efectes adversos m\u00e9s freq\u00fcents van ser gastrointestinals i no es van observar difer\u00e8ncies entre els grups respecte dels efectes adversos considerats greus.<\/p>\n\n\n\n

Els autors van concloure que la semaglutida un cop per setmana va ser una intervenci\u00f3 efica\u00e7 per a la p\u00e8rdua de pes i la millora de les mesures de resultat metab\u00f2lics en pacients amb esquizofr\u00e8nia tractats amb antipsic\u00f2tics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els pacients amb esquizofr\u00e8nia tenen un major risc cardiovascular degut a la seva pr\u00f2pia malaltia i als trastorn metab\u00f2lics provocats pel tractament antipsic\u00f2tic. Fins ara, les intervencions existents han mostrat un efecte limitat. Els pacients acostumen a rebre tractament amb … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[19],"tags":[1334,13,265,1336,1156,1335,244,383,263,1158],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1327"}],"collection":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1327"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1327\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1332,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1327\/revisions\/1332"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}