![\"\"](\"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-content\/uploads\/sites\/5\/2023\/11\/fake-journals.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\nA l’hora de reflexionar sobre el que es publica, qui ho publica i com es publica, val la pena fer refer\u00e8ncia a un article de l’any 2008<\/a>, de Marcia Angell, qui durant molts anys va ser editora en cap de la revista The New England Journal of Medicine. Es criticava que el biaix en la manera de realitzar i publicar la recerca \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent del que seria desitjable. <\/p>\n\n\n\n Avui aquesta reflexi\u00f3 es torna a fer vigent amb l’article d’opini\u00f3<\/a> publicat a la premsa general fa pocs dies. En ell s’hi denuncien les pr\u00e0ctiques fraudulentes d’algunes revistes m\u00e8diques que ofereixen als investigadors un proc\u00e9s r\u00e0pid d’aparici\u00f3 en suplements especials inventats per a aquest prop\u00f2sit. A canvi, l’investigador paga uns diners que sovint provenen del finan\u00e7ador del projecte, que en bona mesura solen ser fons p\u00fablics. Amb aquestes pr\u00e0ctiques, determinades revistes assoleixen un prestigi fictici basat nom\u00e9s en la quantitat i no en la qualitat.<\/p>\n\n\n\n Aquest \u00e9s un exemple extrem de mala praxi. Per\u00f2 quan parlem de pagar per publicar de fet estem en una situaci\u00f3 amb certes similituts que val la pena considerar. L’acc\u00e9s obert a les publicacions cient\u00edfiques tamb\u00e9 implica un risc d\u2019afavorir publicacions no nom\u00e9s per la qualitat de les dades que s’hi presenten, sin\u00f3 per l\u2019aportaci\u00f3 econ\u00f2mica. Manuscrits d\u2019estudis que donen voltes d\u2019editorial en editorial sense que despertin el m\u00e9s m\u00ednim inter\u00e8s, s\u2019acaben publicant en revistes a canvi d\u2019un preu. Aquesta \u00e9s una pr\u00e0ctica que es generalitza cada dia mes i planteja un dilema \u00e8tic: que s’acabi publicant bona i mala recerca sempre i quan se n’assumeixi el cost. I aix\u00f2 en un sistema deficitari que sovint no t\u00e9 diners ni tant sols per investigar.<\/p>\n\n\n\n L\u2019acc\u00e9s obert a les publicacions cient\u00edfiques de qualitat no ha d\u2019estar sotm\u00e8s a la pressi\u00f3 econ\u00f2mica sobre el propi investigador. Institucions, empreses editorials i organitzacions acad\u00e8miques haurien de vetllar per garantir la qualitat de la recerca m\u00e8dica que es du a terme i la que es publica. I facilitar-ne l\u2019acc\u00e9s. L\u2019augment de les publicacions \u00e9s exponencial i desgraciadament no es deu a que augmenti el n\u00famero d\u2019investigadors. A l\u2019hora de publicar, ens basem m\u00e9s en la quantitat o la qualitat?. Tal com es remarca a l\u2019article, valorar la qualitat \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil per\u00f2 cada vegada m\u00e9s necessari. I prou important per mer\u00e8ixer l\u2019atenci\u00f3 dels gestors p\u00fablics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El metge necessita disposar d’eines adequades per gestionar el coneixement. Fa m\u00e9s de 20 anys, Richard Smith, en aquell moment editor en cap de la revista BMJ, alertava que proporcionar una atenci\u00f3 m\u00e8dica de qualitat obliga a una actualitzaci\u00f3 continuada … Continua llegint