{"id":1113,"date":"2023-10-31T12:18:35","date_gmt":"2023-10-31T11:18:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/?p=1113"},"modified":"2023-10-31T12:18:36","modified_gmt":"2023-10-31T11:18:36","slug":"sexe-i-genere-en-recerca-cardiovascular","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/sexe-i-genere-en-recerca-cardiovascular\/","title":{"rendered":"Sexe i g\u00e8nere en recerca cardiovascular."},"content":{"rendered":"\n

Durant la d\u00e8cada dels 70, l’assaig US Multiple Risk Factor Intervention Trial<\/em>, va avaluar el risc cardiovascular de 325.348 homes i cap dona; en 12 866 d’aquests homes es van identificar diferents factors de risc i es van implementar estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3. Al mateix temps, es van produir desenes de publicacions, i una base d’evid\u00e8ncia s\u00f2lida sobre el risc i la prevenci\u00f3 cardiovascular. De manera reveladora, l’acr\u00f2nim de l\u2019assaig era “Mr Fit”. Aquest flagrant biaix \u00e8tnic i de sexe formava part d’un patr\u00f3 m\u00e9s ampli. El Physicians Health Study<\/em>, sobre l\u2019efic\u00e0cia de l’aspirina per a la prevenci\u00f3 de l\u2019infart de miocardi i altres estudis de prevenci\u00f3 cardiovascular, duts a terme durant els anys 90, tamb\u00e9 es van limitar als homes blancs.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

Durant la segona meitat del segle XX, les dones en edat f\u00e8rtil han estat excloses de la recerca m\u00e8dica amb l\u2019argument que els seus cicles hormonals afavorien poblacions massa heterog\u00e8nies, i per evitar la repetici\u00f3 de trag\u00e8dies com la de la talidomida. No obstant, en aquell moment i encara ara, les malalties cardiovasculars representen una de les principals causes de mort en les dones.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquesta introducci\u00f3, Rau Steuernagel et al<\/a>, ens posen en context d\u2019una problem\u00e0tica que lluny d\u2019haver estat superada, es mant\u00e9 i s\u2019amplia amb el biaix de g\u00e8nere. Tal com s\u2019exposa en el t\u00edtol de l\u2019article, la lluita per frenar el biaix de sexe i g\u00e8nere en la recerca m\u00e8dica cardiovascular tamb\u00e9 implica considerar aspectes socials i econ\u00f2mics. L\u2019aparici\u00f3 del concepte de g\u00e8nere amplia la discussi\u00f3 i planteja nous reptes. Entendre g\u00e8nere com una construcci\u00f3 social, relacionada amb la percepci\u00f3 personal tamb\u00e9 t\u00e9 implicacions en l’acc\u00e9s a l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, el comportament en la recerca en salut, la interpretaci\u00f3 dels s\u00edmptomes i la presa de decisions cl\u00edniques.<\/p>\n\n\n\n

La reparaci\u00f3 de les desigualtats en la salut cardiovascular que es deriven del sexisme i el biaix de g\u00e8nere en la recerca m\u00e8dica requereix una acci\u00f3 a diferents nivells, implicant m\u00faltiples actors, inclosos metges, acad\u00e8mics, governs, societats cient\u00edfiques i la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. En un moment de medicina personalitzada, resulta fonamental fer totes aquestes consideracions per convertir-la en una medicina inclusiva que ens permeti millorar, en \u00faltim terme, la salut de tota la poblaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant la d\u00e8cada dels 70, l’assaig US Multiple Risk Factor Intervention Trial, va avaluar el risc cardiovascular de 325.348 homes i cap dona; en 12 866 d’aquests homes es van identificar diferents factors de risc i es van implementar estrat\u00e8gies … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[19],"tags":[13,1180,1177,339,1179,383,1178],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1113"}],"collection":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1113"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1113\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1115,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1113\/revisions\/1115"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1113"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1113"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/farmacologiaclinica\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1113"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}