Carboximaltosa de ferro i risc d’hipofosfatèmia.

L’agència australiana de medicaments (TGA) ha publicat una nota informativa en què es recorda i alerta sobre el risc de hipofosfatèmia simptomàtica per carboximaltosa de ferro i recomana l’avaluació dels factors de risc individuals abans de l’inici del tractament. El mecanisme de producció no està ben establert, encara que s’especula sobre un augment de l’eliminació renal de fòsfor. Dels 15 casos notificats i avaluats per la TGA fins a febrer de l’any 2020, quatre van ser greus. El temps fins a l’inici dels símptomes va variar de pocs dies fins a dues setmanes de l’inici de Ferinject®. La majoria dels pacients es va recuperar amb fosfat oral, calcitriol o amb suplements de fosfat endovenós.

La carboximaltosa de ferro (Ferinject®), d’administració endovenosa, s’utilitza per al tractament de la ferropènia quan els preparats orals no són efectius o no es poden utilitzar.

En general, la hipofosfatèmia associada al tractament és lleu, transitòria i asimptomàtica. No obstant això, en alguns casos pot cursar amb dolor, nàusees i astènia. La hipofosfatèmia greu, d’altra banda, s’associa a alteracions sistèmiques, que inclouen:

  • Símptomes musculars (debilitat muscular, astènia, miopatia progressiva que pot generar afectació cardiorrespiratòria i mort).
  • Símptomes neurològics (tremolors, alteració del nivell de coneixement, convulsions, paràlisi, cefalea)
  • Alteracions hematològiques.

Les formes greus són més freqüents en pacients amb tractament de reposició amb ferro de llarga durada i en aquells amb ferritina basal baixa, alteracions gastrointestinals, desnutrició i altres causes de dèficit de fosfat. En aquests pacients es recomana una vigilància estreta.

Thiago Carnaval

R2 de Farmacologia Clínica

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.