{"id":965,"date":"2016-07-05T12:35:07","date_gmt":"2016-07-05T11:35:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/?p=965"},"modified":"2019-01-30T14:08:16","modified_gmt":"2019-01-30T13:08:16","slug":"encals-2016-mila-un-resum-i","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/encals-2016-mila-un-resum-i\/","title":{"rendered":"ENCALS 2016 Mil\u00e0, un resum (I)"},"content":{"rendered":"

A finals del passat mes de maig la xarxa europea ENCALS<\/a>, que agrupa 34 centres i unitats d’investigaci\u00f3 sobre l’ELA de tot el continent, va celebrar la seva trobada anual a Mil\u00e0. La Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) \u00e9s un dels quatre centres d’Espanya que forma part de ENCALS. Els membres del la unitat que van assistir a la trobada han resumit en un primer document el m\u00e9s destacat de les primeres sessions centrades en les novetats en les aproximacions terap\u00e8utiques, els aspectes cl\u00ednics i els gens i la gen\u00f2mica.<\/p>\n

Ter\u00e0pia de silenciament g\u00e8nic per l’ELA i m\u00e9s enll\u00e0<\/em>, Don W. Cleveland (USA)<\/strong><\/p>\n

En la confer\u00e8ncia que ha obert la sessi\u00f3 d’Aproximacions Terap\u00e8utiques, el professor Cleveland va explicar diversos assajos que es van a realitzar amb ter\u00e0pia de silenciament g\u00e8nic. Hi assaigs en pacients amb la Malaltia de Huntington en els quals s’ha vist un augment significatiu de la superviv\u00e8ncia disminuint la s\u00edntesi de la prote\u00efna an\u00f2mala.<\/p>\n

Aquesta ter\u00e0pia seria aplicable en aquells pacients amb ELA a causa de mutaci\u00f3 de C9orf72, en els quals s’administraria oligonucle\u00f3sid antisense, dirigit contra la regi\u00f3 intr\u00f2nica del gen, el que produiria una disminuci\u00f3 de la prote\u00efna an\u00f2mala sense alterar la producci\u00f3 de prote\u00efna normal.<\/p>\n

Actualment aquest tipus de ter\u00e0pies s’estan provant en 29 assaigs cl\u00ednics en Estats Units i es preveu iniciar assajos en humans en l’any 2017, el que obriria la porta al disseny de tractaments espec\u00edfics per a cada malaltia i pacient.<\/p>\n

La sessi\u00f3 va continuar amb les seg\u00fcents comunicacions:<\/p>\n

Estructura i la interacci\u00f3 de mol\u00e8cules petites d’ARN patog\u00e8nic C9ORF72<\/em>, Roberto Simone (Regne Unit)<\/strong><\/p>\n

En la seva comunicaci\u00f3, el Dr. Simone ha informat que ha aconseguit crear mol\u00e8cules que s’unien al RNA en pacients amb alteraci\u00f3 C9orf72, la qual cosa podria suposar una diana terap\u00e8utica en pacients amb ELA.<\/p>\n

CRISPR \/ CAS9 resultats de l’edici\u00f3 del genoma en la correcci\u00f3 dels fenotips d’ALS en les neurones motores derivades d’IPSC C9ORF72 mutant<\/em>, Nidaa Ababneh (Regne Unit)<\/strong><\/p>\n

CRISPR \/ CAS9 pot unir-se de manera directa i efica\u00e7 a la regi\u00f3 alterada del gen C9orf72, podent editar aquesta regi\u00f3, la qual cosa suposaria una reducci\u00f3 de l’RNA an\u00f2mal, normalitzar la hipermetilaci\u00f3 espec\u00edfica de la malaltia i la susceptibilitat a la toxicitat per glutamat.<\/p>\n

Oculomotor SYT restringit de prote\u00efnes 13 protegeix les neurones motores de la mort selectiva a ELA i SMA<\/em>, Stefania Corti (It\u00e0lia)<\/strong><\/p>\n

Les motoneurones responsables de la motilitat ocular semblen ser m\u00e9s resisentes a la mort selectiva que la resta de motoneurones en ELA. Les difer\u00e8ncies entre aquestes motoneurones podrien ser la clau que permeti trobar un tractament. En estudis in vivo en animals s’ha vist que millora el fenotip i la superviv\u00e8ncia, si b\u00e9 el mecanisme \u00e9s desconegut, aix\u00ed com disminueix l’apoptosi de les motoneurones.<\/p>\n

L’an\u00e0lisi detallada de les esp\u00e8cies malformades de SOD1 en tipus de c\u00e8l\u00b7lules derivades de pacients<\/em>, Elin Forsgren (Su\u00e8cia)<\/strong><\/p>\n

Moltes de les mutacions en SOD produeixen una disminuci\u00f3 de l’estabilitat proteica, amb menor solubilitat, produint agregats de prote\u00efna an\u00f2mala, la qual cosa podria ser responsable de la progressi\u00f3 de la malaltia.<\/p>\n

Sessions orals Gens i Gen\u00f2mica<\/p>\n

Projecte MiNE GWAS: Noves variants de risc i l’arquitectura gen\u00e8tica de l’ELA<\/em>, Wouter van Rheenen (Pa\u00efsos Baixos)<\/strong><\/p>\n

En aquesta comunicaci\u00f3, l’investigador va presentar els primers resultats de l’estudi multinacional project mine. Va destacar que s’ha identificat el gen de C21ORF2 com a factor de risc per ELA, MOBP i SCFD.<\/p>\n

Qu\u00e8 sabem realment sobre les mutacions en TBK1 malaltia neurodegenerativa?<\/em>, Axel Freischmidt (Alemanya)<\/strong><\/p>\n

L’investigador alemany va explicar la patogenicitat de les mutacions causants de la p\u00e8rdua de funci\u00f3 en TBK1 i la seva relaci\u00f3 amb ELA i DFT.<\/p>\n

Un model d’insufici\u00e8ncia optineurin de l’esclerosi lateral amiotr\u00f2fica<\/em>, Ivana Munitic (Cro\u00e0cia)<\/strong><\/p>\n

La ponent va detallar els resultats d’un estudi animal de optineurin. Va destacar que els macr\u00f2fags i micr\u00f2glia dels ratolins que no tenen el ubiquitin-binding domain d’optineurin presentaven disminu\u00efda l’activaci\u00f3 TBK1 i la secreci\u00f3 d’IFN-beta a l’estimulaci\u00f3 TLR. Donada la presumpta activitat antiinflamat\u00f2ria de l’IFN-beta, es pensa que la optineurin podria tenir un paper neuroprotector suprimint la neuroinflamaci\u00f3.<\/p>\n

La identificaci\u00f3 de nous factors de risc gen\u00e8tic en l’ELA espor\u00e0dica, un enfocament doble monocig\u00f3tico discordant<\/em>, Gijs Tazelaar (Pa\u00efsos Baixos)<\/strong><\/p>\n

L’investigador va presentar un estudi realitzat en 21 parells de bessons monozig\u00f2tics en el qual nom\u00e9s un d’ells ha desenvolupat ELA. En el grup hi havia uns bessons monozig\u00f2tics amb expansi\u00f3 en el gen C9ORF72. Perqu\u00e8 un pacient desenvolupa la malaltia i el seu germ\u00e0 bess\u00f3 no podria explicar-se per les mutacions de novo.<\/p>\n

An\u00e0lisi de conglomerats latents de fenotips amb ELA i GWAS: Identificaci\u00f3 dels diferents grups de pron\u00f2stic<\/em>, William Sproviero (Regne Unit)<\/strong><\/p>\n

Aquest estudi consisteix en una an\u00e0lisi de conglomerats de classes latents per identificar subgrups de pacients basats en el fenotip i avaluats per a possibles associacions amb determinats SNP. En l’an\u00e0lisi de subgrups en el cl\u00faster 1 es va observar associaci\u00f3 amb SNP en el gen C9ORF72 i el cl\u00faster 2 pel gen KCND3.<\/p>\n

Pantalles modificadores gen\u00e8tiques enllacen defectes en el transport nuclear amb la patologia DPR en C9ORF72 ALS \/ FTD<\/em>, Steven Boeynaems (B\u00e8lgica)<\/strong><\/p>\n

El ponent belga ressalta el paper dels dip\u00f2sits proteics en les malalties neurodegeneratives incloent ELA i FTD. Tant pacients amb ELA aix\u00ed com els que presenten FTD causades per l’expansi\u00f3 del hexanucle\u00f3tido al C9ORF72 presenten el marcador TDP-43. Aquests dip\u00f2sits poden actuar en m\u00faltiples nivells. Defectes a nivell del transport nuclear podrien iniciar la cascada patog\u00e8nica.<\/p>\n

An\u00e0lisi interact\u00f3mics comparatius de diverses prote\u00efnes associades a l’ELA identifiquen vies moleculars convergents<\/em>, R. Jeroen Pasterkamp (Pa\u00efsos Baixos)<\/strong><\/p>\n

En aquest treball es pretenen estudiar els mecanismes fisiopatol\u00f2gics associats a les causes gen\u00e8tiques m\u00e9s freq\u00fcents d’ELA. S’ha estudiat el fragile x mental Retardation protein (FMRP), un dels interactors comuns de ATXN2, FUS i TDP-43. Finalment han associat l’FMRP a la disfunci\u00f3 neurona motora causada per mutacions FUS.<\/p>\n

Resum de la sessi\u00f3 oral 2b d’aspectes cl\u00ednics<\/p>\n

Fenotip subgrups nous relacionats amb l’expansi\u00f3 i la superviv\u00e8ncia en C9ORF72 cohort Europea ELA<\/em>, James Rooney (Irlanda)<\/strong><\/p>\n

Es fa una an\u00e0lisi de superviv\u00e8ncia dels pacients amb expansi\u00f3 patol\u00f2gica en C9orf72 en funci\u00f3 del fenot\u00edpic cl\u00ednic, observant-se un fenotip m\u00e9s agressiu respecte a pacients no C9 en els homes amb un inici espinal. L’an\u00e0lisi en la resta de grups no mostra difer\u00e8ncies de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Firmes cerebrals estructurals i funcionals de l’C9ORF72 en l’esclerosi lateral amiotr\u00f2fica<\/em>, Federica Agosta (It\u00e0lia)<\/strong><\/p>\n

Estudien mitjan\u00e7ant resson\u00e0ncia magn\u00e8tica les alteracions espec\u00edfiques que es donen en els pacients amb expansi\u00f3 patol\u00f2gica del C9orf72, observant una major afectaci\u00f3 en t\u00e0lem, cerebel i escor\u00e7a occipital respecte a pacients amb la malaltia no C9. L’afectaci\u00f3 de subst\u00e0ncia blanca no mostra difer\u00e8ncies en els pacients amb o sense alteraci\u00f3 en el C9 i nom\u00e9s es relaciona amb el temps d’evoluci\u00f3 de la malaltia.<\/p>\n

Patrons de propagaci\u00f3 neuropatol\u00f2gics en l’ELA analitzats per resson\u00e0ncia magn\u00e8tica multiparam\u00e8trica: DTI i ‘en estat de rep\u00f2s’<\/em>, Jan Kassubek (Alemanya)<\/strong><\/p>\n

Mitjan\u00e7ant resson\u00e0ncia funcional s’estudia l’afectaci\u00f3 dels tractes “corticoespinal”, “corticopontino \/ rubral”, “corticoestriado” i “part proximal del perforant” i plantegen la possibilitat d’utilitzar-los com a marcadors que serveixin per estratificar la malaltia, observant un patr\u00f3 seq\u00fcencial caracter\u00edstic d’afectaci\u00f3.<\/p>\n

An\u00e0lisi basat en la connectivitat de la patologia del cos estriat en l’ELA<\/em>, Peter Bede (Irlanda)<\/strong><\/p>\n

Estudi mitjan\u00e7ant resson\u00e0ncia funcional de l’afectaci\u00f3 cortical, subcortical i de ganglis basals, buscant patrons definitoris de la malaltia basant-se en la hip\u00f2tesi que les parts interconnectades han de degenerar juntes. No troben difer\u00e8ncies significatives.<\/p>\n

An\u00e0lisi in vivo de la neuroinflamaci\u00f3 amb [11C] -PBR28: correlacions cl\u00edniques i espectrosc\u00f2piques MR<\/em>, Matthew Evans (Regne Unit)<\/strong><\/p>\n

Mitjan\u00e7ant PET i resson\u00e0ncia magn\u00e8tica es busca la correlaci\u00f3 entre zones de neurodegneraci\u00f3n, neuroinflamaci\u00f3 i d’afectaci\u00f3 cl\u00ednica. Troben correlaci\u00f3 entre zones amb neurodegeneraci\u00f3 i zones amb neuroinflamaci\u00f3, sense poder correlacionar-lo amb l’afectaci\u00f3 cl\u00ednica.<\/p>\n

Comparteix aix\u00f2:<\/h3>