{"id":46914,"date":"2026-07-06T12:46:28","date_gmt":"2026-07-06T11:46:28","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/?p=46914"},"modified":"2026-07-06T12:48:41","modified_gmt":"2026-07-06T11:48:41","slug":"prolifica-participacio-de-la-unitat-de-motoneurona-a-lencals-2026","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/prolifica-participacio-de-la-unitat-de-motoneurona-a-lencals-2026\/","title":{"rendered":"Prol\u00edfica participaci\u00f3 de la Unitat de Motoneurona a l’ENCALS 2026"},"content":{"rendered":"\n

La Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge ha tingut una participaci\u00f3 excel\u00b7lent a l’edici\u00f3 2026 del congr\u00e9s ENCALS <\/a>(European Network to Cure ALS), celebrat a Madrid del 24 al 26 de juny passats.<\/p>\n\n\n\n

El Dr. Alejandro Caravaca Puchades, neur\u00f2leg de la unitat i investigador de l’IDIBELL, ha moderat una sessi\u00f3 cient\u00edfica, a m\u00e9s de presentar una comunicaci\u00f3 i tres p\u00f2sters de recerca, desenvolupats en col\u00b7laboraci\u00f3 amb equips nacionals i internacionals dedicats a l’estudi de l’esclerosi lateral amiotr\u00f2fica (ELA).<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

D’aquesta manera, la sessi\u00f3 cient\u00edfica “Epidemiology & Phenotyping”, un dels blocs tem\u00e0tics centrals del congr\u00e9s, dedicat a la caracteritzaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica i cl\u00ednica de la malaltia, va ser moderada pel Dr. Caravaca, que a m\u00e9s va presentar la comunicaci\u00f3 oral \u201cDels registres als fenotips digitals: redefinint l’ELA a trav\u00e9s de les dades cl\u00edniques\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta presentaci\u00f3, el Dr. Caravaca ha plantejat com la definici\u00f3 de l’ELA s’ha anat ampliant al llarg de la hist\u00f2ria d’una malaltia purament motora descrita per Charcot el 1874, a un espectre que inclou alteracions cognitives i conductuals, i m\u00e9s recentment subtipus identificats mitjan\u00e7ant resson\u00e0ncia magn\u00e8tica, ectroencefalografia i an\u00e0lisi de dades a gran escala. Aix\u00ed, els grans registres poblacionals \u2014com PRECISION ALS, amb m\u00e9s de 24.000 pacients harmonitzats\u2014 s’estan consolidant com el principal motor de descobriment en la malaltia, en combinar el detall cl\u00ednic propi dels assaigs amb una representativitat poblacional molt m\u00e9s gran.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El concepte central de la comunicaci\u00f3 \u00e9s el “fenotip digital”, una signatura cl\u00ednica de baixa dimensionalitat que emergeix \u00fanicament en integrar m\u00faltiples fonts de dades (traject\u00f2ries cl\u00edniques, imatge, biomarcadors, gen\u00e8tica) a l’escala que permeten els registres, i resulta invisible quan cada font s’analitza per separat. Aquest enfocament, ja explorat en oncologia i en malaltia d’Alzheimer, obre la porta a millorar la predicci\u00f3 individual del curs de la malaltia, a dissenyar assaigs cl\u00ednics m\u00e9s sensibles i a generar dades sint\u00e8tiques que facilitin la investigaci\u00f3 sense comprometre la privadesa dels pacients.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als tres p\u00f2sters que tamb\u00e9 va presentar el Dr. Caravaca, es van centrar en el valor de l’escala ALSFRS-R per mesurar la progressi\u00f3 de l’ELA als assaigs cl\u00ednics; una an\u00e0lisi geoespacial de les exposicions ambientals i l’heterogene\u00eftat cl\u00ednica a l’ELA i en l’an\u00e0lisi de la relaci\u00f3 entre l’aven\u00e7 de la discapacitat f\u00edsica i el benestar percebut.<\/p>\n\n\n\n

L’ELA en un m\u00f3n amena\u00e7at pel canvi clim\u00e0tic<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la mateixa sessi\u00f3 cl\u00ednica \u201cEpidemiology & Phenotyping\u201d, la Dra. M\u00f2nica Povedano, responsable de la Unitat de Motoneurona de l’HUB, va ser l’encarregada de fer la confer\u00e8ncia plen\u00e0ria, que va titular de manera significativa \u201cL’ELA en un m\u00f3n en constant canvi: medi ambient, clima i neurodegeneraci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En la seva intervenci\u00f3 va deixar clar que \u00e9s poc probable que la malaltia es degui \u00fanicament a factors ambientals, mentre que \u00e9s molt m\u00e9s plausible que la interacci\u00f3 acumulativa de gens, envelliment i exposicions ambientals al llarg de la vida sigui m\u00e9s rellevant en la malaltia que qualsevol factor de risc individual.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, la Dra. Povedano va destacar que encara que el canvi clim\u00e0tic no provoqui directament l’ELA, \u201csi que est\u00e0 transformant l’entorn en qu\u00e8 interactuen susceptibilitat gen\u00e8tica i neurodegenerativa\u201d. En aquest escenari, la neur\u00f2loga de l’HUB considera que per comprendre la malaltia cal anar m\u00e9s enll\u00e0 dels conceptes de risc a\u00efllats i aprofundir en el concepte de l’exposoma (conjunt de factors ambientals, conductuals, socials i no gen\u00e8tics que influeixen en la salut d’un individu des de la concepci\u00f3 fins a la mort) de l’ELA.<\/p>\n\n\n\n

Va concloure la seva confer\u00e8ncia plen\u00e0ria afirmant que una avaluaci\u00f3 correcta de l’impacte dels factors ambientals a l’ELA nom\u00e9s ser\u00e0 possible a partir d’una agenda de recerca global que inclogui just\u00edcia clim\u00e0tica, equitat mediambiental i una vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica m\u00e9s s\u00f2lida a les regions que tenen menys registres de la malaltia.<\/p>\n

Comparteix aix\u00f2:<\/h3>