![](\"https:\/\/idibell.cat\/en\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2020\/05\/np1_tau_iferrer_aneuropath_-_image1-1-1024x681.jpg\")
<\/p>\nEl professor Isidre Ferrer desenvolupa la seva tasca d’investigaci\u00f3 al capdavant de l’Institut de Neuropatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ubicat al Campus Bellvitge de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n
El seu treball es focalitza, per una banda, sobre les malalties neurodegeneratives amb dip\u00f2sits de prote\u00efnes anormals, com l’Alzheimer, taupaties, malalties pri\u00f2niques, Parkinson i ‘ELA, entre d’altres. Un altre equip est\u00e0 dedicat a l’estudi de nous biomarcadors per al diagn\u00f2stic i pron\u00f2stic de diferents tipus de dem\u00e8ncies.<\/p>\n
Pel que fa a l’ELA, l’equip del professor Ferrer porta a terme una recerca aplicada en dos grans \u00e0mbits: l’estudi de la patologia molecular a partir de mostres recollides en el Banc de Teixits Neurol\u00f2gics de l’Biobanc HUB-ICO-IDIBELL, amb t\u00e8cniques ” \u00f2miques” combinades (transcript\u00f2mica, prote\u00f2mica, metabol\u00f2mica, lipid\u00f3mica) i l’an\u00e0lisi bioinform\u00e0tica dels resultats per tal d’identificar vies alterades.<\/p>\n
Una segona l\u00ednia est\u00e0 centrada en l’estudi de biofluids, l\u00edquid cefaloraquidi i sang per identificar nous biomarcadors de diagn\u00f2stic i de pron\u00f2stic de l’ELA, importants per al seguiment dels malalts i els assaigs cl\u00ednics amb nous tractaments.<\/p>\n
En aquesta entrevista, Isidre Ferrer ens \u00e0mplia aquestes l\u00ednies d’investigaci\u00f3, en algunes de les quals col\u00b7labora estretament la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona de l’Hospital de Bellvitge.<\/p>\n
<\/p>\n
Isidre Ferrer.-<\/strong> La resposta \u00e9s absolutament afirmativa. Totes elles s\u00f3n malalties que apareixen amb l’edat, que acumulen prote\u00efnes que es troben normalment en el nostre organisme, per\u00f2 que en un moment donat es pleguen d’una manera anormal, s’acumulen en les c\u00e8l\u00b7lules o s’expandeixen pel medi extracel\u00b7lular i bloquegen els sistemes que t\u00e9 el nostre organisme per desfer-se de les prote\u00efnes anormals, i que suposen la degeneraci\u00f3 de diferents regions de sistema nervi\u00f3s espec\u00edfiques per a cada malaltia.<\/p>\n I.F.-<\/strong> De moment ja hem obtingut resultats rellevants. Hem identificat alteracions en diferents sistemes a la banya anterior de la medul\u00b7la espinal, on es troben les neurones motores vulnerables a l’ELA. Per exemple, hi ha una resposta inflamat\u00f2ria important que involucra les c\u00e8l\u00b7lules microglials, per\u00f2 tamb\u00e9 a les neurones i als astr\u00f2cits. \u00c9s a dir, la resposta inflamat\u00f2ria \u00e9s complexa amb producci\u00f3 de diferents citocines i components de el sistema immunitari, i dels receptors d’aquestes mol\u00e8cules.<\/p>\n Un altre exemple, hi ha una alteraci\u00f3 del citoesquelet i de prote\u00efnes d’acoblament que afecta les relacions entre les neurones motores i les neurones colin\u00e8rgiques que tenen efecte tr\u00f2fic sobre les neurones motores. \u00c9s a dir, no nom\u00e9s hi ha una alteraci\u00f3 en la neurona motora, sin\u00f3 tamb\u00e9 una alteraci\u00f3 de les neurones que mantenen actives a les neurones motores.<\/p>\n Un tercer exemple, hi ha alteracions moleculars en l’escor\u00e7a frontal a les persones amb ELA que apareixen abans que el pacient tingui s\u00edmptomes cl\u00ednics de deteriorament cognitiu; aquests s\u00edmptomes de deteriorament cognitiu ocorren en una proporci\u00f3 alta de pacients amb ELA. \u00c9s a dir, el coneixement que existeixin aquestes alteracions abans que es produeixin efectes cl\u00ednics implica un cert grau de plasticitat o d’adaptaci\u00f3 de el cervell que suposa un per\u00edode de finestra terap\u00e8utica per poder efectuar tractaments espec\u00edfics anys abans que aparegui qualsevol trastorn cognitiu.<\/p>\n IF-<\/strong> L’aplicaci\u00f3 combinada de t\u00e8cniques “\u00f2miques” complexes permet analitzar en un mateix individu alteracions de RNAs, prote\u00efnes, metab\u00f2lits i l\u00edpids, per reconstruir despr\u00e9s un escenari patol\u00f2gic que compr\u00e8n diferents etapes de deteriorament i dels seus efectes en el metabolisme del cervell (i de cadascuna de les regions de cervell examinades). Aix\u00f2 t\u00e9 implicacions: I.F.-<\/strong> La donaci\u00f3 generosa del sistema nervi\u00f3s i de la medul\u00b7la espinal post-mortem dels pacients d’ELA i d’altres patologies \u00e9s fonamental per estudiar les malalties neurodegeneratives, ja que majorit\u00e0riament, aquestes s\u00f3n pr\u00f2pies de l’\u00e9sser hum\u00e0. Els models en ratolins i altres animals, i els models cel\u00b7lulars s\u00f3n fonamentals perqu\u00e8 poden ser manipulats i reprodueixen aspectes parcials de processos patol\u00f2gics, per\u00f2 no s\u00f3n la malaltia que ocorre en l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n Per aquest motiu un dels aspectes iniciats per l’Institut de Neuropatologia va ser desenvolupar i gestionar un banc de teixits nerviosos, no nom\u00e9s d’ELA, sin\u00f3 d’altres malalties i de persones sense alteracions neurol\u00f2giques. Aix\u00f2 \u00e9s important per con\u00e8ixer com canvia el cervell amb l’edat, quines s\u00f3n les seves alteracions moleculars, i, finalment, qu\u00e8 passa en malalties tan prevalents com Alzheimer, Parkinson i ELA. Aquest model de banc va ser organitzant-se en paral\u00b7lel amb altres bancs europeus en el programa BrainNet I i II: European Brain Bank Network<\/em>. Posteriorment, s’han anat constituint altres bancs de teixits nerviosos en altres centres i institucions en tot el pa\u00eds.<\/p>\n Els bancs no nom\u00e9s recullen mostres post-mortem., sin\u00f2 tamb\u00e9, mostres de l\u00edquids biol\u00f2gics com a l\u00edquid cefaloraquidi (LCR), sang o plasma, i altres.<\/p>\n I.F.-<\/strong> Els biomarcadors s\u00f3n importants per al diagn\u00f2stic i per al seguiment de les malalties, ja siguin neurol\u00f2giques o no. En el cas de l’ELA, s\u00f3n importants proves complement\u00e0ries biol\u00f2giques de diagn\u00f2stic, al costat d’altres disponibles com serien els estudis neurofisiol\u00f2gics, entre d’altres. Tamb\u00e9 s\u00f3n importants per monitoritzar als pacients amb l’objectiu de con\u00e8ixer l’evoluci\u00f3, el pron\u00f2stic i les respostes que poden tenir al tractament. Cercar nous marcadors s’explica pel fet que no existeix un marcador universal, i l’aproximaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 \u00e9s l’estudi de diversos biomarcadors m\u00e9s potents i precisos.<\/p>\n IF-<\/strong> \u00c9s un treball complementari que requereix la recollida d’unes dades cl\u00ednics \u00e0mplies i precises per a cada pacient, un estudi detallat de l’evoluci\u00f3, l’extracci\u00f3 de l\u00edquid cefaloraquidi i de sang i la seva conservaci\u00f3 \u00f2ptima per a investigaci\u00f3, l’an\u00e0lisi i investigaci\u00f3 sobre aquestes mostres , la correlaci\u00f3 dels resultats amb les dades cl\u00edniques, i finalment l’elecci\u00f3 conjunta i la seva classificaci\u00f3 com a biomarcador per part dels responsables cl\u00ednics i dels investigadors de laboratori.<\/p>\n I.F.-<\/strong> A m\u00e9s del que hem comentat anteriorment en relaci\u00f3 a l’estudi dels canvis moleculars sobre teixit, hi ha resultats pel que fa a biomarcadors:<\/p>\n En el LCR, s’ha identificat un nou biomarcador, YKL40, que havia estat ja investigat pel nostre grup en altres malalties, i que t\u00e9 una aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica important en l’ELA. Aquest descobriment va apar\u00e8ixer publicat al mateix temps per altres investigadors en un altre centre, i aix\u00f2 \u00e9s una prova de validaci\u00f3 i de robustesa. El biomarcador ja s’ha incorporat a el protocol habitual d’ELA a diferents pa\u00efsos. Tamb\u00e9 en el LCR, estem finalitzant la validaci\u00f3 d’un nou biomarcador que \u00e9s \u00fatil per la seva especificitat de malaltia. A m\u00e9s, ha perm\u00e8s con\u00e8ixer aspectes de la patog\u00e8nia d’ELA.<\/p>\n En sang, s’ha estudiat un perfil d’biomarcador inflamatori en ELA. Curiosament, el perfil difereix completament de l’trobat en el teixit nervi\u00f3s esmentat en els primers apartats, i \u00e9s caracter\u00edstic de la sang en l’ELA. Aix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8 indica (o reivindica) que l’ELA \u00e9s una malaltia sist\u00e8mica (afecta diferents sistemes a m\u00e9s del sistema nervi\u00f3s). A m\u00e9s, el perfil perif\u00e8ric mostrat en la sang en l’ELA principalment facilita el pas de mol\u00e8cules des de la sang a altres teixits.<\/p>\n Un aspecte fonamental \u00e9s el disseny de el programa d’abordatge d’ELA al nostre centre. Aquest \u00e9s el punt principal. Es tracta d’un programa en qu\u00e8 convergeixen diferents aspectes i diferents sectors de la poblaci\u00f3. \u00c9s un programa de col\u00b7laboraci\u00f3 en el qual intervenen els pacients, l’equip de salut (metges, personal d’infermeria, personal auxiliar i administratiu) de la unitat d’ELA, els equips m\u00e8dics i de salut de patologia respirat\u00f2ria, alimentaci\u00f3 (nutrici\u00f3), digestiu , reumatologia i rehabilitaci\u00f3, entre d’altres, de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el suport social i psicol\u00f2gic a pacients i familiars que aporta la Fundaci\u00f3 Miquel Valls amb personal de suport, la donaci\u00f3 generosa de mostres biol\u00f2giques i el cos de les persones mortes per prosseguir amb la investigaci\u00f3 de la malaltia, el banc de teixits, les donacions de fundacions i societats que poden donar suport aspectes puntuals, i el Laboratori d’investigaci\u00f3 de Neuropatologia de l’hospital, actualment localitzat a la Universitat de Barcelona al campus de Bellvitge.<\/p>\n Aquest cos d’actuaci\u00f3 multidisciplinari es veu augmentat per les col\u00b7laboracions de neuropatologia amb diferents laboratoris del nostre pa\u00eds i d’altres, que permeten la utilitzaci\u00f3 de t\u00e8cniques i m\u00e8todes m\u00e9s nous i avan\u00e7ats.<\/p>\n Tamb\u00e9 \u00e9s important, la pertinen\u00e7a a CIBERNED, el Centre en Xarxa d’Investigaci\u00f3 de Malalties Neurodegeneratives de l’Institut Carlos III, que aporta una subvenci\u00f3 anual i la possibilitat d’actuaci\u00f3 en projectes de col\u00b7laboraci\u00f3 entre els membres de l’CIBER.<\/p>\n En aquest context de programa, es desenvolupen diferents projectes puntuals que necessiten finan\u00e7ament espec\u00edfic.<\/p>\n I.F.-<\/strong> Esperem l’obtenci\u00f3 de f\u00e0rmacs i de tractaments que siguin aut\u00e8nticament curatius, o que suposin un avan\u00e7 en la detenci\u00f3 o alentiment de la progressi\u00f3 de la malaltia, i un augment substancial de la qualitat de vida.<\/p>\n M\u00e9s que una concentraci\u00f3 de l\u00ednies, el que s’est\u00e0 realitzant \u00e9s una certa “dispersi\u00f3” o enfocaments diferents des de diferents camps que inclouen la medicina i la biologia, per\u00f2 tamb\u00e9 la f\u00edsica, les matem\u00e0tiques, la rob\u00f2tica i la gen\u00e8tica.<\/p>\n\n
\n
\n– No totes les regions de cervell responen de la mateixa manera; els canvis s\u00f3n diferents en diferents regions i \u00e0rees de cervell i de la medul\u00b7la espinal.
\n– Els patrons es modifiquen depenent de l’estadi de la malaltia.
\n– El coneixement d’aquesta heterogene\u00eftat permetr\u00e0 organitzar tractaments encaminats a alteracions en una via metab\u00f2lica particular, en una zona concreta de el sistema nervi\u00f3s, i en un estadi determinat de la malaltia.<\/p>\n\n
![](\"https:\/\/bellvitgehospital.cat\/sites\/default\/files\/styles\/blog_image\/public\/2020-05\/biobanc.jpg?itok=Er6qvteo\")
<\/p>\n\n
\n
\n
\n
Comparteix aix\u00f2:<\/h3>