{"id":2354,"date":"2020-03-03T16:24:07","date_gmt":"2020-03-03T15:24:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/?p=2354"},"modified":"2020-03-03T16:24:07","modified_gmt":"2020-03-03T15:24:07","slug":"entrevista-a-manel-portero-investigador-de-lirblleida-els-acids-grassos-omega-3-poden-actuar-en-alguns-models-de-lela-com-a-potents-protectors-contribuint-a-que-la-malalt","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/entrevista-a-manel-portero-investigador-de-lirblleida-els-acids-grassos-omega-3-poden-actuar-en-alguns-models-de-lela-com-a-potents-protectors-contribuint-a-que-la-malalt\/","title":{"rendered":"Entrevista a Manel Portero, investigador de l\u2019IRBLleida. \u201cEls \u00e0cids grassos omega-3 poden actuar en alguns models de l\u2019ELA com a potents protectors, contribuint a que la malaltia no avanci tant de pressa\u201d"},"content":{"rendered":"

Un estudi de l\u2019Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Lleida (IRBLleida<\/a>) va identificar el passat mes de gener determinades propietats protectores en el consum d\u2019\u00e0cid docosahexaenoic (DHA), un \u00e0cid gras que interv\u00e9 en funcions clau del sistema nervi\u00f3s. La recerca mostra que el DHA pot tenir efectes beneficiosos en la neuroinflamaci\u00f3, molt present a l\u2019ELA.<\/p>\n

El professor Manel Portero, del grup de recerca de Fisiopatologia Metab\u00f2lica<\/a> del IRBLleida ens explica en detalla la recerca en aquesta entrevista.<\/p>\n

1.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00bfQuin era el principal objectiu de l\u2019estudi i els seus punts de partida?<\/strong><\/em><\/p>\n

Partim del fet que tant la recerca feta en altres grups com en el nostre (Dra Povedano-Dr Ferrer) descriu que amb l’ELA hi ha canvis molt importants en els greixos que formen part de l’estructura de les neurones i altres c\u00e8l\u00b7lules del sistema nervi\u00f3s. Tamb\u00e9 es demostra que hi ha una alteraci\u00f3 en els processos de fabricaci\u00f3 d’aquests greixos en models experimentals i de c\u00e8l\u00b7lules de pacients. Els canvis son molt diversos depenent del pacient, per\u00f2 hi ha un tipus especial de greixos, els anomenats omega-3, que demostraven canvis en la seva concentraci\u00f3 de forma molt marcada. Aix\u00ed mateix, en d\u2019altres malalties neurodegeneratives tamb\u00e9 s’ha vist disminucions en la concentraci\u00f3 d’aquestes mol\u00e8cules. At\u00e8s que tenen un paper molt rellevant en l’estructura de les neurones, en la fabricaci\u00f3 de mol\u00e8cules de senyalitzaci\u00f3 entre diferents c\u00e8l\u00b7lules, per al manteniment d’una bona funci\u00f3 nerviosa, i tamb\u00e9 juguen un rol en la tornada a la normalitat despr\u00e8s de la inflamaci\u00f3, ens v\u00e0rem plantejar si els canvis en la quantitat d’\u00e0cids grassos omega 3 podrien variar el curs de la malaltia. Com que aquests composts entren al nostre organisme a trav\u00e9s de la dieta, v\u00e0rem planificar emprar canvis en la dieta en models experimentals de la malaltia, un ratol\u00ed modificat gen\u00e8ticament, i veure si podria afectar al grau de desenvolupament de la malaltia.<\/p>\n

2.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00bfCom s\u2019ha dut a terme el projecte?<\/strong><\/em><\/p>\n

Essencialment, una gran part de l’estudi s’ha fet en un model de malaltia de la neurona motora de ratol\u00ed modificat gen\u00e8ticament. Aquests ratolins s’han modificat gen\u00e8ticament per a produir grans quantitats d’una prote\u00efna que en humans causa una forma familiar de l’ELA. A aquests ratolins se’ls hi ha donat tres tipus de dietes: no modificada, baixa en omega-3 i una dieta baixa en omega-3 amb adici\u00f3 d’un greix especial relacionat anomenat \u00e0cid docosahexaenoic (DHA). Despr\u00e8s els resultats s’han comprovat en altres models de la malaltia, no nom\u00e9s en ratolins transg\u00e8nics. En tots els models, s’han mesurat par\u00e0metres com la inflamaci\u00f3 en el sistema nervi\u00f3s, el canvi de composici\u00f3 de les membranes cel\u00b7lulars, les modificacions de radicals lliures, i d’altres variables relacionades amb el desenvolupament de la malaltia.<\/p>\n

3.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00bfQuines s\u00f3n les seves principals conclusions?<\/strong><\/em><\/p>\n

La principal conclusi\u00f3\u00a0 \u00e9s que els \u00e0cids grassos omega-3 poden actuar en alguns models com a potents protectors, contribuint a que la malaltia no avanci \u00a0tant de pressa en el ratol\u00ed. A m\u00e9s, es va descriure que un factor que sovint no es t\u00e9 present, el g\u00e8nere, pot interactuar en la malaltia. L’ELA es una mica m\u00e9s freq\u00fcent i greu en homes que en dones, i en el cas dels ratolins, el tractament amb DHA va aconseguir que els ratolins mascles desenvolupessin m\u00e9s lentament la malaltia, tant com les femelles. La diferencia de temps que s\u2018aconsegueix, equivalent a diversos mesos en temps de l’esser hum\u00e0, ens fa pensar que la malaltia i les formes diferents de presentar-se en cada persona, poden estar relacionades amb el metabolisme d’aquests greixos especials.<\/p>\n

4.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00bfQuines conseq\u00fc\u00e8ncies o nous treballs de recerca se\u2019n poden derivar?<\/strong><\/em><\/p>\n

Hem d’esbrinar si aquests canvis en greixos tamb\u00e9 es donen en la poblaci\u00f3 humana, fet que ja s’est\u00e0 preparant en un article. Si es el cas, permetria establir si existeixen diferents formes de la malaltia basades en el metabolisme neuronal, en particular en aquest cas, en el maneig dels greixos omega-3 i els productes derivats. Amb molta recerca encara per realitzar, en un futur pretenem que aquestes anal\u00edtiques siguin una eina per permetre una millor predicci\u00f3 del curs temporal de la malaltia, i si aconseguim entendre les bases, al final podr\u00edem ser capa\u00e7os de fer tractaments “a mida”… es a dir, en aquells pacients on puguem demostrar que hi hagi canvis lip\u00eddics, estudiar com s\u00f3n i quin tipus de f\u00e0rmac o aproximaci\u00f3 terap\u00e8utica pot ser adequada per retardar el m\u00e0xim l’aven\u00e7 de la malaltia.<\/p>\n

5.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Com ha col\u00b7laborat la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona en aquest estudi?<\/strong><\/em><\/p>\n

La Unitat Funcional, en particular l’equip de la Dra. Povedano, \u00e9s una pe\u00e7a clau d’aquesta recerca, ja que, gr\u00e0cies a la generositat dels pacients i dels seus cuidadors, es poden analitzar mostres provinents dels malalts, i extrapolar aix\u00ed les troballes fetes al laboratori a l’entorn assistencial. L’experi\u00e8ncia de la Dra Povedano, i la resta de l’equip multidisciplinari, mitjan\u00e7ant la seva expertesa en la diagnosi i cura dels malalts, ajuda a posar en context la recerca realitzada en ratolins. Addicionalment, gr\u00e0cies a la seva participaci\u00f3, s’han pogut validar part dels canvis observats in vitro en c\u00e8l\u00b7lules donades pels pacients, i obtingudes i caracteritzades gr\u00e0cies a la tasca de la Unitat Funcional. A m\u00e9s, ha participat en el plantejament de la hip\u00f2tesi de investigaci\u00f3, el desenvolupament de la recerca i la comunicaci\u00f3 i difusi\u00f3 dels resultats.<\/p>\n

\"\" \"\"<\/p>\n

Aquestes imatges de microsc\u00f2pia mostren com la dieta enriquida en \u00e0cids grassos omega-3 (DHA) pot contribuir a canvis en el sistema de reparaci\u00f3 (mostrats en color verd), tot i que la quantitat de neurones (mostrada en color vermell) \u00e9s similar. Les imatges corresponen a seccions de medul\u00b7la espinal de ratolins mascles de 90 dies d’edat.<\/p>\n

Vegeu l’article \u00edntegre<\/a><\/p>\n

Comparteix aix\u00f2:<\/h3>