{"id":20084,"date":"2025-02-27T15:19:31","date_gmt":"2025-02-27T14:19:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/?p=20084"},"modified":"2025-02-27T15:20:05","modified_gmt":"2025-02-27T14:20:05","slug":"lhub-presenta-a-una-reunio-internacional-de-primer-nivell-sobre-lela","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/lhub-presenta-a-una-reunio-internacional-de-primer-nivell-sobre-lela\/","title":{"rendered":"L\u2019HUB, present a una reuni\u00f3 internacional de primer nivell sobre l\u2019ELA"},"content":{"rendered":"\n

Entre els dies 19 i 21 de febrer s\u2019ha celebrat a Amsterdam la TRICALS Masterclass<\/a>, una reuni\u00f3 informal que ha aplegat 150 investigadors, pacients, reguladors i representants de la ind\u00fastria amb l\u2019objectiu de reflexionar i debatre sobre els assajos cl\u00ednics relacionats amb la malaltia.<\/p>\n\n\n\n

La Dra. M\u00f2nica Povedano, cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona del Servei de Neurologia de l\u2019Hospital de Bellvitge i investigadora de l\u2019IDIBELL, ha presentat una comunicaci\u00f3 en la trobada, centrada precisament en els est\u00e0ndards assistencials i els assajos cl\u00ednics. La Dra. Povedano \u00e9s membre de l’Executive Board<\/em> de TRICALS.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

De forma global, a la masterclass s’ha reflexionat sobre \u200b\u200bles fases precl\u00edniques que han destinat grans quantitats de diners a models animals, com el de sod1, que encara que ha ajudat a entendre la malaltia no ha estat especialment reeixit per testar f\u00e0rmacs. S’ha considerat el model de TDP43, que aborda la malaltia com una proteinopatia, i com fer servir TDP 43 com a biomarcador. Alhora s’ha parlat de l’\u00fas d’organoides com a model de malaltia. Segons la Dra. Povedano totes aquestes propostes \u201caporten beneficis i limitacions, per\u00f2 hem de tenir en compte el frac\u00e0s de les fases 3 d’assajos en humans, potser pel mecanisme d’acci\u00f3 del f\u00e0rmac que no \u00e9s l’adequat o la complexitat de com \u00e9s d’heterog\u00e8nia la malaltia\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquesta heterogene\u00eftat, s\u2019ha confirmat la necessitat de realitzar assajos cl\u00ednics fase 3 i de llarga durada, com a m\u00ednim d’un any, per mesurar canvis a l’escala funcional, i de 18 mesos si es vol considerar la superviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Alhora cal considerar la import\u00e0ncia del biomarcador, que permetr\u00e0 valorar la resposta en un fase 2 (en funci\u00f3 de la dosi). Els biomarcadors no nom\u00e9s han de ser els neurofilaments, o nivells de so1, sin\u00f3 que s’han de buscar tamb\u00e9 marcadors electrofisiol\u00f2gics de dany axonal, fet que va portar a discutir sobre els m\u00e9s adequata: CMPA, CMAP scan, MUNE, MUNIX, o b\u00e9 els de connectivitat cerebral (EEG), de neuroimatge (RMN craneal) o d\u2019afectaci\u00f3 muscular (a traves de la bi\u00f2psia).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda s’ha plantejat generar resultats centrats en el pacient, en all\u00f2 que realment importa al pacient o que demana al f\u00e0rmac, fet que de vegades no \u00e9s el mateix que demana el cl\u00ednic o avaluador.<\/p>\n\n\n\n

S’ha discutit el perqu\u00e8 del pas d’un fase 2 positiu a una fase 3 amb resultats no favorables, tot aportant algunes possibles respostes:<\/p>\n\n\n\n

– Les difer\u00e8ncies entre els participants de la fase 2 i la 3.<\/p>\n\n\n\n

– La necessitat de comptar amb m\u00e9s pacients, augmentant el poder estad\u00edstic gr\u00e0cies a m\u00e9s temps de reclutament.<\/p>\n\n\n\n

– L’heterogene\u00eftat cl\u00ednica, gen\u00e8tica i biol\u00f2gica<\/p>\n\n\n\n

Alhora s’han considerat altres aspectes:<\/p>\n\n\n\n

– La import\u00e0ncia de les cures en unitats multidisciplin\u00e0ries, ja que impacten en el resultat de l\u2019assaig, tant en la puntuaci\u00f3 de l’escala com en la superviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

– L\u2019impacte de centralitzar els treballs en unitats de refer\u00e8ncia, de manera que es limita l’acc\u00e9s dels pacients, esbiaixant la poblaci\u00f3 a estudi.<\/p>\n\n\n\n

– La import\u00e0ncia dels avaluadors cl\u00ednics, la seva formaci\u00f3 a l’hora de mesurar la resposta.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 s’ha parlat de la regulaci\u00f3 en l’acc\u00e9s, del fet que un assaig positiu tarda un m\u00ednim de dos anys a Europa en convertir-se en un f\u00e0rmac i arribar al pacient.<\/p>\n\n\n\n

De la seva banda, la representant de l’EMA ha emfasitzat que s’han de dissenyar b\u00e9 els estudis. protocol\u00b7litzar-los amb guies d\u2019harmonitzaci\u00f3 i avaluar-los en funci\u00f3 de les regions on es fan els assajos cl\u00ednics, atenent aix\u00ed a possibles biaxos poblacionals o assistencials.<\/p>\n\n\n\n

Per \u00faltim, cal destacar que es van abordar els c\u00f2ctels farmacol\u00f2gics, que ja s\u2019estan utilitzant en alguns assajos per actuar sobre dianes terap\u00e8utiques. En aquest sentit, sembla que l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s acceptada \u00e9s comprovar primer com actua cadascun dels f\u00e0rmacs sobre la diana per separat i despr\u00e9s estudiar les sin\u00e8rgies que poden registrar junts.<\/p>\n\n\n\n

Tal i com conclou la Dra. Povedano, \u201cdes de la unitat de malaltia de motoneurona creiem que aquestes reunions on tenen cabuda totes les parts, inclosa la veu dels pacients, permeten avan\u00e7ar en la malaltia\u201d.<\/p>\n

Comparteix aix\u00f2:<\/h3>