![\"\"](\"http:\/\/blogs.bellvitgehospital.cat\/aulaela\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2018\/11\/Sin-t\u00edtulo-300x215.png\")
Imatge: Ianessa Humbert<\/p>\nLa disf\u00e0gia \u00e9s un conjunt de s\u00edmptomes que descriuen les mol\u00e8sties o dificultats per empassar que t\u00e9 una persona. Aquestes dificultats per empassar poden estar originades per diferents motius: mal funcionament de la llengua, debilitat de la musculatura oral i far\u00edngia i\/o obstruccions esof\u00e0giques.<\/p>\n
Hi ha moltes malalties que condueixen a aquests problemes de degluci\u00f3 i un gran gruix s\u00f3n les malalties neurodegeneratives. Un exemple d\u2019aquestes \u00e9s la malaltia de motoneurona.<\/p>\n
Se sap que el 80% dels pacients d\u2019ELA tindran disf\u00e0gia en algun moment. Com que aquests problemes per empassar estan directament relacionats amb dos factors que empitjoren l\u2019evoluci\u00f3 de la malaltia -la p\u00e8rdua de pes i l\u2019augment del risc de les infeccions respirat\u00f2ries- s\u2019ha decidit dur a terme un projecte de recerca en l\u2019\u00e0mbit de la nutrici\u00f3 per tal de descriure com \u00e9s la disf\u00e0gia en la malaltia de motoneurona, quines fases estan afectades i com condiciona aix\u00f2 les recomanacions que es poden donar a nivell nutricional.<\/p>\n
\u00c9s un projecte innovador, ja que la disf\u00e0gia no est\u00e0 ben descrita en la malaltia de motoneurona, i per l\u2019expertesa cl\u00ednica de l\u2019equip s\u2019ha descobert que no \u00e9s tracta d\u2019una disf\u00e0gia t\u00edpica com pot ser la d\u2019altres malalties neurodegeneratives. i els resultats de l\u2019estudi estan pendents de publicaci\u00f3 cient\u00edfica.<\/p>\n
El projecte s\u2019ha dut a terme durant 9 mesos i s\u2019han valorat un total de 46 pacients que es visiten trimestralment a la Unitat de Malalties de Motoneurona de l\u2019Hospital de Bellvitge. S\u2019ha fet un tall transversal, \u00e9s a dir, persones amb diferents formes d\u2019inici, diferent temps d\u2019evoluci\u00f3 de la malaltia i amb s\u00edmptomes de disf\u00e0gia o sense que han volgut participar a l\u2019estudi de forma volunt\u00e0ria. Se\u2019ls ha fet signar un consentiment informat i venir a una \u00fanica visita extra: han respost uns q\u00fcestionaris i han estat valorats des del punt de vista nutricional i neurol\u00f2gic. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 s\u2019ha procedit a la realitzaci\u00f3 d\u2019una videofluorsc\u00f2pia, la t\u00e8cnica de refer\u00e8ncia per a la valoraci\u00f3 de la degluci\u00f3 i les alteracions que poden apar\u00e8ixer. \u00c9s una t\u00e8cnica radiol\u00f2gica (no \u00e9s invasiva), i \u00e9s de gran utilitat per observar la degluci\u00f3: consisteix en fer un v\u00eddeo de \u201cradiografies\u201d (esc\u00f2pia) de com \u00e9s la degluci\u00f3 d\u2019una persona a la que li hem donat un volum de l\u00edquid amb contrast radiol\u00f2gic, es registren les imatges del recorregut que segueix el l\u00edquid des de la boca fins a l\u2019es\u00f2fag. D\u2019aquesta manera es pot estudiar com es el recorregut i si apareixen alteracions que moltes vegades passen desapercebudes pel pacient i que condicionen el seu estat de salut.<\/p>\n
Imatge: Ianessa Humbert<\/p>\n
La videofluorosc\u00f2pia fins ara no es feia a l\u2019hospital de Bellvitge, per\u00f2 \u00e9s la que es fa servir en els hospitals m\u00e9s importants que tracten amb disf\u00e0gia i que volen tractar-la correctament. A l\u2019hospital hi havia l\u2019aparell necessari i el personal d\u2019infermeria especialista en diagn\u00f2stic per la imatge s\u2019ha format per a poder realitzar la t\u00e8cnica de la videofluorsoc\u00f2pia.<\/p>\n