\u00c9s conegut que l’ELA \u00e9s una malaltia complexa amb una patog\u00e8nesi multifactorial en la qual diversos factors poden estar implicats. Entre ells s’inclouen l’excitotoxicitat mediada per glutamat, l’estr\u00e8s oxidatiu, l’alteraci\u00f3 mitocondrial i la disfunci\u00f3, i l’agregaci\u00f3 de prote\u00efnes anormals.<\/p>\n
Tot i els nombrosos estudis sobre la disfunci\u00f3 de la neurona motora en l’ELA, encara es debat si la deterioraci\u00f3 de la mateixa ha de considerar-se un fenomen de mort progressiva, en qu\u00e8 els danys primaris ocorren en les neurones motores de l’escor\u00e7a (\u00e9s a dir, a trav\u00e9s d’excitotoxicitat del glutamat o excitabilitat neuronal alterada) i despr\u00e9s s’estenen de forma anter\u00f2grada a les projeccions corticoespinales, o si l’ELA ha de considerar-se una axonopat\u00eda distal en la qual la degeneraci\u00f3 de la neurona motora comen\u00e7a a les terminacions nervioses i avan\u00e7a cap als cossos cel\u00b7lulars en una forma de mort.<\/p>\n
Donada la complexitat de la patog\u00e8nesi d’ELA, \u00e9s raonable considerar que els dos processos de mort poden oc\u00f3rrer independentment un de l’altre i, independentment de la manera de progressi\u00f3, es reconeix que el desmuntatge de la uni\u00f3 neuromuscular que condueix a la denervaci\u00f3 del m\u00fascul esquel\u00e8tic, \u00e9s un punt clau en l’inici dels s\u00edmptomes cl\u00ednics d’ELA i la patog\u00e8nesi.<\/p>\n
El grup de Mont-real (Robitaille R) ha seguit una l\u00ednia d’estudi de la uni\u00f3 neuromuscular en diferents models animals i el seu rol en la patog\u00e8nesi de la malaltia.<\/p>\n
L’alteraci\u00f3 del metabolisme del calci \u00e9s conegut en l’ELA, per les seves implicacions en la mort neuronal mediada per glutamat. \u00c9s per aix\u00f2 que ja en els 90 es van intentar assaigs cl\u00ednics amb f\u00e0rmacs que bloquejaven canals de calci, com el verapamil, sense bons resultats.<\/p>\n
El grup presenta un treball amb pimozide (pimozide en els 80 va ser acceptat com orphan drug<\/em> per la FDA per al seu \u00fas en neurodegeneratives). Han testat en models animals una biblioteca de f\u00e0rmacs, entre ells neurol\u00e8ptics, com a possibles neuroprotectors.<\/p>\n S’ha demostrat una estabilitzaci\u00f3 de la uni\u00f3 neuromuscular amb pimozide per un efecte bloquejant sobre canals de calci, despr\u00e9s testar-directament en la uni\u00f3 neuromuscular.<\/p>\n Despr\u00e9s de demostrar efectivitat en model animal i seguretat en els malalts, plantegen la realitzaci\u00f3 d’un assaig. Estudien 25 pacients durant 6 setmanes i valoren for\u00e7a muscular, escala funcional, funci\u00f3 respirat\u00f2ria i des del punt de vista electromiografic realitzen estimulaci\u00f3 repetitiva en musculatura de les mans i en trapezi, valorant d’aquesta manera l’estabilitzaci\u00f3 de la uni\u00f3 neuromuscular.<\/p>\n Observen sobre aquesta diferent resposta segons el m\u00fascul estudiat, i ho justifiquen en membres superiors pel fenomen de la m\u00e0 partida. Al seu torn, fan balan\u00e7 muscular als pacients objectivant estabilitzaci\u00f3 en els tractats respecte al placebo.<\/p>\n Donades les limitacions de l’estudi, la seva curta durada, el baix nombre de pacients tractats, es plantegen ara un assaig amb un major nombre de pacients. L’actuaci\u00f3 de f\u00e0rmacs directament sobre uni\u00f3 neuromuscular \u00e9s una possibilitat a tenir en compte, i esperem que tinguin bons resultats.<\/p>\n