ENCALS 2016 Milà, un resum (I)

A finals del passat mes de maig la xarxa europea ENCALS, que agrupa 34 centres i unitats d’investigació sobre l’ELA de tot el continent, va celebrar la seva trobada anual a Milà. La Unitat Funcional de Motoneurona de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) és un dels quatre centres d’Espanya que forma part de ENCALS. Els membres del la unitat que van assistir a la trobada han resumit en un primer document el més destacat de les primeres sessions centrades en les novetats en les aproximacions terapèutiques, els aspectes clínics i els gens i la genòmica.

Teràpia de silenciament gènic per l’ELA i més enllà, Don W. Cleveland (USA)

En la conferència que ha obert la sessió d’Aproximacions Terapèutiques, el professor Cleveland va explicar diversos assajos que es van a realitzar amb teràpia de silenciament gènic. Hi assaigs en pacients amb la Malaltia de Huntington en els quals s’ha vist un augment significatiu de la supervivència disminuint la síntesi de la proteïna anòmala.

Aquesta teràpia seria aplicable en aquells pacients amb ELA a causa de mutació de C9orf72, en els quals s’administraria oligonucleósid antisense, dirigit contra la regió intrònica del gen, el que produiria una disminució de la proteïna anòmala sense alterar la producció de proteïna normal.

Actualment aquest tipus de teràpies s’estan provant en 29 assaigs clínics en Estats Units i es preveu iniciar assajos en humans en l’any 2017, el que obriria la porta al disseny de tractaments específics per a cada malaltia i pacient.

La sessió va continuar amb les següents comunicacions:

Estructura i la interacció de molècules petites d’ARN patogènic C9ORF72, Roberto Simone (Regne Unit)

En la seva comunicació, el Dr. Simone ha informat que ha aconseguit crear molècules que s’unien al RNA en pacients amb alteració C9orf72, la qual cosa podria suposar una diana terapèutica en pacients amb ELA.

CRISPR / CAS9 resultats de l’edició del genoma en la correcció dels fenotips d’ALS en les neurones motores derivades d’IPSC C9ORF72 mutant, Nidaa Ababneh (Regne Unit)

CRISPR / CAS9 pot unir-se de manera directa i eficaç a la regió alterada del gen C9orf72, podent editar aquesta regió, la qual cosa suposaria una reducció de l’RNA anòmal, normalitzar la hipermetilació específica de la malaltia i la susceptibilitat a la toxicitat per glutamat.

Oculomotor SYT restringit de proteïnes 13 protegeix les neurones motores de la mort selectiva a ELA i SMA, Stefania Corti (Itàlia)

Les motoneurones responsables de la motilitat ocular semblen ser més resisentes a la mort selectiva que la resta de motoneurones en ELA. Les diferències entre aquestes motoneurones podrien ser la clau que permeti trobar un tractament. En estudis in vivo en animals s’ha vist que millora el fenotip i la supervivència, si bé el mecanisme és desconegut, així com disminueix l’apoptosi de les motoneurones.

L’anàlisi detallada de les espècies malformades de SOD1 en tipus de cèl·lules derivades de pacients, Elin Forsgren (Suècia)

Moltes de les mutacions en SOD produeixen una disminució de l’estabilitat proteica, amb menor solubilitat, produint agregats de proteïna anòmala, la qual cosa podria ser responsable de la progressió de la malaltia.

Sessions orals Gens i Genòmica

Projecte MiNE GWAS: Noves variants de risc i l’arquitectura genètica de l’ELA, Wouter van Rheenen (Països Baixos)

En aquesta comunicació, l’investigador va presentar els primers resultats de l’estudi multinacional project mine. Va destacar que s’ha identificat el gen de C21ORF2 com a factor de risc per ELA, MOBP i SCFD.

Què sabem realment sobre les mutacions en TBK1 malaltia neurodegenerativa?, Axel Freischmidt (Alemanya)

L’investigador alemany va explicar la patogenicitat de les mutacions causants de la pèrdua de funció en TBK1 i la seva relació amb ELA i DFT.

Un model d’insuficiència optineurin de l’esclerosi lateral amiotròfica, Ivana Munitic (Croàcia)

La ponent va detallar els resultats d’un estudi animal de optineurin. Va destacar que els macròfags i micròglia dels ratolins que no tenen el ubiquitin-binding domain d’optineurin presentaven disminuïda l’activació TBK1 i la secreció d’IFN-beta a l’estimulació TLR. Donada la presumpta activitat antiinflamatòria de l’IFN-beta, es pensa que la optineurin podria tenir un paper neuroprotector suprimint la neuroinflamació.

La identificació de nous factors de risc genètic en l’ELA esporàdica, un enfocament doble monocigótico discordant, Gijs Tazelaar (Països Baixos)

L’investigador va presentar un estudi realitzat en 21 parells de bessons monozigòtics en el qual només un d’ells ha desenvolupat ELA. En el grup hi havia uns bessons monozigòtics amb expansió en el gen C9ORF72. Perquè un pacient desenvolupa la malaltia i el seu germà bessó no podria explicar-se per les mutacions de novo.

Anàlisi de conglomerats latents de fenotips amb ELA i GWAS: Identificació dels diferents grups de pronòstic, William Sproviero (Regne Unit)

Aquest estudi consisteix en una anàlisi de conglomerats de classes latents per identificar subgrups de pacients basats en el fenotip i avaluats per a possibles associacions amb determinats SNP. En l’anàlisi de subgrups en el clúster 1 es va observar associació amb SNP en el gen C9ORF72 i el clúster 2 pel gen KCND3.

Pantalles modificadores genètiques enllacen defectes en el transport nuclear amb la patologia DPR en C9ORF72 ALS / FTD, Steven Boeynaems (Bèlgica)

El ponent belga ressalta el paper dels dipòsits proteics en les malalties neurodegeneratives incloent ELA i FTD. Tant pacients amb ELA així com els que presenten FTD causades per l’expansió del hexanucleótido al C9ORF72 presenten el marcador TDP-43. Aquests dipòsits poden actuar en múltiples nivells. Defectes a nivell del transport nuclear podrien iniciar la cascada patogènica.

Anàlisi interactómics comparatius de diverses proteïnes associades a l’ELA identifiquen vies moleculars convergents, R. Jeroen Pasterkamp (Països Baixos)

En aquest treball es pretenen estudiar els mecanismes fisiopatològics associats a les causes genètiques més freqüents d’ELA. S’ha estudiat el fragile x mental Retardation protein (FMRP), un dels interactors comuns de ATXN2, FUS i TDP-43. Finalment han associat l’FMRP a la disfunció neurona motora causada per mutacions FUS.

Resum de la sessió oral 2b d’aspectes clínics

Fenotip subgrups nous relacionats amb l’expansió i la supervivència en C9ORF72 cohort Europea ELA, James Rooney (Irlanda)

Es fa una anàlisi de supervivència dels pacients amb expansió patològica en C9orf72 en funció del fenotípic clínic, observant-se un fenotip més agressiu respecte a pacients no C9 en els homes amb un inici espinal. L’anàlisi en la resta de grups no mostra diferències de supervivència.

Firmes cerebrals estructurals i funcionals de l’C9ORF72 en l’esclerosi lateral amiotròfica, Federica Agosta (Itàlia)

Estudien mitjançant ressonància magnètica les alteracions específiques que es donen en els pacients amb expansió patològica del C9orf72, observant una major afectació en tàlem, cerebel i escorça occipital respecte a pacients amb la malaltia no C9. L’afectació de substància blanca no mostra diferències en els pacients amb o sense alteració en el C9 i només es relaciona amb el temps d’evolució de la malaltia.

Patrons de propagació neuropatològics en l’ELA analitzats per ressonància magnètica multiparamètrica: DTI i ‘en estat de repòs’, Jan Kassubek (Alemanya)

Mitjançant ressonància funcional s’estudia l’afectació dels tractes “corticoespinal”, “corticopontino / rubral”, “corticoestriado” i “part proximal del perforant” i plantegen la possibilitat d’utilitzar-los com a marcadors que serveixin per estratificar la malaltia, observant un patró seqüencial característic d’afectació.

Anàlisi basat en la connectivitat de la patologia del cos estriat en l’ELA, Peter Bede (Irlanda)

Estudi mitjançant ressonància funcional de l’afectació cortical, subcortical i de ganglis basals, buscant patrons definitoris de la malaltia basant-se en la hipòtesi que les parts interconnectades han de degenerar juntes. No troben diferències significatives.

Anàlisi in vivo de la neuroinflamació amb [11C] -PBR28: correlacions clíniques i espectroscòpiques MR, Matthew Evans (Regne Unit)

Mitjançant PET i ressonància magnètica es busca la correlació entre zones de neurodegneración, neuroinflamació i d’afectació clínica. Troben correlació entre zones amb neurodegeneració i zones amb neuroinflamació, sense poder correlacionar-lo amb l’afectació clínica.

This entry was posted in Actualitat, recerca and tagged . Bookmark the permalink.